Una nova campiona sortirà avui de la final més inesperada dels últims anys, sobretot per la presència de la letona Jelena Ostapenko (47a), paradigma del joc ofensiu amb pocs additius. Al davant, en un duel inèdit, tindrà la favorita, la romanesa Simona Halep (3), que mai no ha tastat la glòria en un Grand Slam i que ja va jugar i perdre contra la russa Maria Xaràpova la final el 2014. Aquell mateix curs també va ser semifinalista a Wimbledon. De fet, sense Serena i amb Muguruza i Kerber eliminades, Halep, amb un sentit tàctic basat en l’agressivitat mesurada i una bona selecció, ja fa dies que és la favorita oficial: per intel·ligència, perquè sap aferrar-se a la pista –va aixecar un 6-2 i 5-1 contra Svitolina– i perquè arriba a tot. Viu en plena maduresa als 25 anys i fa temps que flirteja amb un gran títol. Serà, a més, la número 1 si alça la copa Suzanne Lenglen. Ostapenko, deixebla de la valenciana Anabel Medina, té l’avantatge que està alliberada de pressió. Amb 20 anys, ja ho té tot fet. Basa part del seu potencial en l’abstracció mental: arrisca igual amb 1-1 que amb 6-6. I té una velocitat de mitjana amb la dreta –120 quilòmetres per hora– superior a la d’Andy Murray.