Jelena Ostapenko, la sorprenent 47a del rànquing mundial que demà serà dotzena, va fer ahir història a la Philippe Chatrier aixecant cap al cel la copa de campiona de Roland Garros. Tant per la seva joventut –20 anys acabats de fer– com pel recital de cops guanyadors –54– que va brindar al públic en el seu triomf fabulós per 4-6, 6-4 i 6-3 contra la romanesa Simona Halep (3), que hauria ascendit al primer lloc de la WTA en cas de victòria però que no va poder contenir l’allau de joc i de potència de la primera campiona letona de la història del torneig. Halep, decebuda perquè dominava el partit per 6-4 i 3-0 quan la seva descarada rival va emergir, ja va perdre la final del 2014 contra Maria Xaràpova, una jugadora amb un estil similar a la nova heroïna, i desaprofita l’ocasió de convertir-se en la primera número 1 romanesa. L’alemanya Angelique Kerber segueix al cim. Ostapenko mai no havia guanyat ni tan sols un partit en les seves dues aparicions anteriors a París. El 2015 va perdre en primera eliminatòria contra Vera Duixevina (4-6, 6-3 i 6-3) i el 2016, contra Naomi Osaka (6-4 i 7-5). A més, tampoc no havia assaborit cap torneig abans i segueix el mètode del brasiler Gustavo Kuerten. El carioca es va coronar, també novell, el 8 de juny de 1997, precisament el dia que la predestinada Jelena va néixer a Riga.

Malgrat que l’aspirant va arrencar trencant en blanc, Halep va reaccionar de seguida amb un contrabreak i es va endur el primer acte per 6-4 en un període de molta inconsistència amb el servei per part de totes dues contendents –tres trencaments per a la romanesa i un parell signats per la letona–. Sense errors no forçats, amb els nombrosos d’Ostapenko –54 en tot el partit– ja n’hi havia prou, Halep va arrodonir un parcial de 5-0 que li va permetre tancar el primer set a partir del 4-4 i situar-se clarament al davant en el segon amb un 3-0, aprofitant l’ofuscació de la seva rival, que va seguir jugant a la ruleta russa atacant totes les boles indiscriminadament, fidel al seu estil fins i tot quan fallava com una escopeta de fira. Vet aquí, però, que la tercera favorita, que fins aquell moment havia gestionat amb intel·ligència el partit i atacant amb determinació el feble segon servei rival, va perdre pistonada i va consentir que Ostapenko revitalitzés la seva moral i comencés de nou exhibir-se, sobretot amb el seu revés (3-4). El tercer break del joc –en blanc– favorable a la letona (4-5) li va aplanar el camí i va empatar (4-6).

L’enèsim trencament de Halep, però, ja en el tercer acte (3-1) li va atorgar un avantatge substancial però no definitiu, òbviament. Amb Ostapenko repartint mastegots a tort i a dret, tot és efímer. Efectivament, la deixebla de la valenciana Anabel Medina –fa un parell de mesos que treballa amb ella–va netejar la línia amb una restada (2-3). Va seguir repartint llenya i deixant sovint el públic bocabadat, tant per la potència com pels angles que va obrir, sobretot amb el revés. Mentrestant, la romanesa, gran recuperadora gràcies a la seva tècnica i la rapidesa en els desplaçaments laterals, es feia un tip de córrer alhora que es mortificava pensant què no havia fet bé per tancar el partit (3-3). A més, li va clavar un break en el setè joc (3-4). La màquina de fabricar tennis, cada cop més greixada, no es va aturar i Halep es va veure obligada, a contracor, a treure la bandera blanca. Ostapenko, descarada, va tancar amb un revés paral·lel enmig de crits reiterats d’admiració.