El Barça va fer ahir una exhibició de força al Palau Blaugrana. Amb un partit excels de principi a final va sumar el tercer punt de la final de la lliga i es va guanyar a pols el primer matx ball per alçar el trofeu de lliga demà al mateix escenari. L’Inter, al qual no es pot donar mai per mort tot i la mala imatge que va oferir ahir, intentarà forçar el desempat i fer que la final torni a Torrejón, on va començar. Ara, però, el Barça és el que té la paella pel mànec i els ànims pels núvols després de la demostració de força feta ahir tant en el primer temps, on es van veure un grapat de gols, com en el segon, en què els blaugrana van saber defensar amb maduresa qualsevol intent de reacció visitant.

Va ser un primer temps gairebé perfecte del Barça, que no va donar cap mena d’opció a un feble Inter, que va semblar una joguina a les mans del conjunt blaugrana. I va començar aviat el festival culer perquè Sergio Lozano, quan tot just es complia el primer moment del partit, va etzibar una canonada a l’escaire dret de la porteria madrilenya que va fer les delícies d’un Palau entregat durant els quaranta minuts. En la jugada posterior, però, l’astre madrileny del Barça es va fer una estrebada muscular que el va deixar fora de combat. En espera de proves que indiquin l’abast de la lesió, l’absència del madrileny va ser l’única nota negativa del partit. Sense temps per lamentar-se, Lozano va veure com Ferrão feia que esbossés un somriure mentre se situava una bossa de gel a la cuixa. El brasiler, sense angle, va trobar l’únic espai que hi havia lliure a la porteria madrilenya i va fer el 2-0. Les cares dels visitants eren un poema, i Aicardo, amb un xut ras, va acabar de fer pujar els colors a la plantilla visitant amb el tercer gol blaugrana. El Barça, que havia pecat de poca punteria en els dos primers partits de la final, se situava amb un 3-0 demolidor quan no s’havia arribat al minut 3 de partit.

Un xut al pal de Pola i una volea mossegada de Rivillos van figurar entre el pobre balanç ofensiu d’un Inter desdibuixat en defensa i inoperant en atac. Jesús Velasco va intentar canviar la dinàmica fent entrar Rafael com a porter jugador. Però no era el dia d’un Inter que va veure com Adolfo, voluntariós com sempre en l’aspecte defensiu, robava una pilota a la zona de creació i feia el 4-0. La contundència dels blaugrana en defensa contrastava amb la feblesa d’un Inter que un minut després, entomava el cinquè cop de puny. João es va plantar sol davant Jesús Herrero, va tenir temps de provar-ho un parell de vegades i va batre el porter madrileny per posar la cirereta a un primer temps excels d’un Barça que inflava el pit i se sentia triomfador just abans de marxar al vestidor. Fins i tot Rafa López podria haver ampliat la distància abans de la mitja part amb un xut que va picar a la fusta.

El segon temps va tenir menys història, però va servir per veure que la maduresa dels blaugrana es consolida setmana rere setmana. L’Inter no va tenir possibilitats de ficar-se en el partit també, en bona mesura, per la gran actuació de Paco Sedano, impecable en els moments puntuals. Jesús Herrero també va evitar que la derrota madrilenya fos encara més sagnant. Només Lolo i Ferrõ els van superar en les dianes testimonials del segon temps. El Barça va fer ahir una exhibició de força i té a tocar el títol de lliga. Demà, al Palau Blaugrana, té la primera oportunitat d’alçar-lo.