El nou projecte d’Andreu Plaza no va poder pujar al tren dels campions ahir però, a diferència del que dicta el tòpic, aquest no era l’últim i el Barça Lassa encara tindrà una segona oportunitat de conquerir el títol de lliga dilluns a Torrejón de Ardoz, on disputarà el cinquè i definitiu partit de la final de lliga contra el Movistar Inter. Ahir, encara amb el dolç regust de la demostració de força de dijous, els blaugrana confiaven rematar la feina i celebrar la quarta lliga de la història de l’entitat. L’equip, en un Palau Blaugrana entregat i que va registrar la millor assistència de la història en un partit de futbol sala, es va veure superat per les circumstàncies i el rival, en un duel directe i igualat en el primer temps, però que els madrilenys van esquinçar en el segon. Al final l’Inter va tornar a endossar un 6 a 1 al Barça i es va refer de la dolorosa desfeta que havia patit en el quart partit, en el qual els catalans havien guanyat també per 6 a 1.

Els dos equips van considerar que no era un bon dia per especular i van sortir a mossegar en atac per domesticar el rival. L’Inter va intentar ofegar el Barça des del servei inicial per inquietar-lo i omplir-lo de dubtes. Encara que no ho va aconseguir. La resposta local van ser les rematades d’Aicardo i Rafa López per mirar de rebaixar els fums al rival. A partir d’aquí, transicions llampec i màxima alerta a les dues àrees. Gadeia va obligar Paco Sedano en un contraatac i Ferrao va replicar amb una genialitat, encara que la rematada li va sortir lleugerament alta. A poc a poc, l’Inter es va establir en el feu blaugrana i ho va saber traduir amb perill. Sedano va rebutjar una doble rematada visitant i el travesser va repel·lir una canonada de Ricardinho. Fins que va aparèixer Lolo. Primer va llançar una falta des de l’esquerra de l’àrea i el porter blaugrana la va aturar, però a continuació no va poder fer res amb un potent xut des de la dreta (0-1). Però ningú es va poder acostumar a la nova situació perquè el Barça va necessitar un minut per retornar les taules al marcador: Ferrao va robar una pilota al mig del camp, la va conduir fins a l’àrea madrilenya i la va cedir a Rafa López, que va batre Herrero. Els dos equips van gaudir d’un doble penal per desequilibrar la balança. Però Herrero va aturar el de Dyego i Sedano el de Ricardinho. Tot i això el portuguès se’n va rescabalar abans del descans fent l’1-2.

En la represa, el plantejament va ser oposat: el Barça, ofensiu i l’Inter, tancat. Però els visitants van treure’n millor rèdit perquè Rafael va aprofitar un contraatac per ampliar la diferència (1-3) i signar una estocada gairebé definitiva. El Barça va quedar tocat i bloquejat per l’ansietat. Un dels moments clau i que hauria pogut canviar la dinàmica de la final va ser quan Herrero va aturar una rematada a Roger Serrano que hauria pogut tornar a situar el Barça dins el partit. Però va tenir problemes per moure’s entre l’entramat defensiu de l’Inter, que a més va saber gestionar les emocions rivals i el tempo del joc.

El tècnic Andreu Plaza va fer sortir el cinquè jugador de camp quan encara faltaven 9’ per al final, però no en va tenir el resultat esperat. El Barça només va tenir el rival amb l’ai al cor un parell de minuts, fins que es va espolsar la pressió a còpia de gols i va aconseguir forçar el cinquè assalt.