Futbol sala

futbol sala

final de la lliga

L’hora dels valents

El Barça Lassa i el Movistar Inter es juguen a Torrejón el títol de lliga (21.30 h, Esport 3) en el cinquè enfrontament d’una final molt igualada en què els dos equips han ensenyat versions magnífiques i també una cara menys afortunada

El Barça Lassa té avui (21.30 h, Esport 3) la segona oportunitat d’alçar la lliga 2016/17 i trencar dos anys consecutius de sequera. La primera la va desaprofitar dissabte al Palau Blaugrana davant d’un públic entregat però amb un Inter que va ser millor. Ho va reconèixer el vestidor blaugrana amb Andreu Plaza al capdavant, però l’equip ja s’havia guanyat, com a mínim, un segon match ball gràcies a la golejada de 6-1 del tercer partit de la sèrie final i la victòria a domicili en el duel inaugural. Avui, amb l’eliminatòria empatada a dos punts, és un tot o res a Torrejón de Ardoz, on el Barça no pot pecar de novell, tal com va passar dissabte al Palau. “Hem tingut por de guanyar. Ens ha pesat la responsabilitat i l’ansietat”, reconeixia el tècnic blaugrana.

És l’hora dels valents. “Dir valents considero que és espolsar-se l’angoixa, que no ens cremi la pilota. Dissabte vaig notar que la deixàvem anar abans no ho faríem en un altre partit. Buscàvem situacions còmodes quan podríem arriscar. Això ens perjudica amb l’Inter, perquè necessitem fluïdesa, tenir desimboltura”, analitzava Andreu Plaza després del quart partit de la sèrie. “Un equip campió confia en les seves virtuts en els moments complicats. Crec que dissabte ho vam fer i en el cinquè partit ho hem de repetir”, reflexionava Jesús Velasco, el tècnic del Movistar Inter, després del partit al Palau. “Quan estàs contra les cordes has d’arriscar i la grandesa d’aquest esport t’acaba situant al teu lloc”, hi afegeix el tècnic, que té l’opció de guanyar la quarta lliga consecutiva amb el conjunt madrileny.

El físic, factor clau?

Quatre partits en només deu dies afecten, i molt, en les cames de dues plantilles que, tot i tenir un fons d’armari força complert, arriben molt justes de forces al tram decisiu. De fet, els dos equips només van utilitzar dues rotacions –vuit jugadors de camp– en el darrer partit. “Les piles estan a les últimes”, admet Plaza. “Els dos equips tenim molts internacionals i la temporada ha estat molt llarga per a ells”, hi afegeix Velasco. La realitat, però, diu que en aquests partits decisius les molèsties desapareixen. “Crec que serà un partit diferent dels altres quatre. Més mental. El cap serà molt important”, considera Ferrão, una de les armes ofensives més potents dels blaugrana.

Tant el pivot brasiler com la resta de companys confien moltíssim en les opcions de guanyar a Torrejón. “Ho hem fet dues vegades aquesta temporada. Per què no fer-ho un tercer cop?”, es pregunta el brasiler Dyego, que recorda que en el duel que inaugurava la sèrie, el seu equip ja va guanyar l’Inter en els penals. El Barça va saber refer-se del 6-1 de l’Inter a Torrejón. La resposta blaugrana va ser la golejada incontestable dels catalans al Palau dijous passat. De nou, però, l’Inter va empatar l’eliminatòria amb un altre 1-6, en què el Barça va pecar de novell. Avui, en l’assalt definitiu, han d’aparèixer els valents. És la seva hora.

LES FRASES

Ser valent considero que és espolsar-se l’angoixa, que no ens cremi la pilota. Necessitem desimboltura per guanyar l’Inter
Serà un partit diferent dels altres quatre. Serà molt més mental que no pas físic
Ferrão
jugador del barça lassa
Dissabte vam tenir por de guanyar. Ens va pesar la responsabilitat i l’ansietat
Andreu Plaza
entrenador del barça Lassa

Invitació a l’optimisme

“És un dels records més bonics que tinc de la meva trajectòria. El doble penal a la pròrroga és un dels gols que més recordo”, reconeixia Sergio Lozano fa unes setmanes abans d’enfrontar-se a El Pozo en les semifinals de la lliga. L’astre madrileny recordava el desenllaç agònic del cinquè partit de la final de la lliga 2011/12 en què els blaugrana van acabar aixecant el títol gràcies a una pròrroga, a Múrcia. És un precedent que convida a l’optimisme perquè, com en aquesta final amb l’Inter, El Pozo va igualar al Barça dues vegades el marcador de la final i va tenir l’opció d’alçar el títol davant la seva gent. Aquell triomf en el temps addicional del cinquè partit va suposar el segon títol de lliga de la història de la secció blaugrana.

Abans, l’entitat havia aconseguit alçar la primera lliga contra el Caja Segovia. En aquesta ocasió també va ser necessari un cinquè partit, però el conjunt blaugrana va poder tenir el suport del seu públic perquè en aquella final disposava del factor camp a favor. Els gols de Fernandão, Carlos i Saad van certificar el triomf (3-2) d’un Barça que, abans del decisiu cinquè duel de la final, havia guanyat un partit a domicili i un partit al Palau Blaugrana. En dues de les tres finals de lliga que el Barça ha guanyat, ha estat necessari el cinquè partit. Els precedents són una invitació a l’optimisme.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)