El Barça va perdre ahir la lliga a Torrejón de Ardoz en el cinquè partit de la final. Ho va fer amb el cap ben alt i en un partit en què va merèixer més després d’un segon temps molt bo en què només va fallar la punteria. Com ha passat en les darreres quatre temporades, l’Inter és campió, però en aquesta final ha fet la sensació que el rejovenit Barça ja li trepitja els talons. Té moltes coses a dir en el futur el projecte d’Andreu Plaza, que tot just tanca la primera temporada de vida.

Ahir, la posada en escena de l’Inter va ser més intensa que la d’un Barça erràtic. El conjunt blaugrana trobava poques escletxes en l’entramat defensiu madrileny. João, en la segona rotació, va tenir l’ocasió més clara per fer avançar els catalans, però el seu llançament va sortir massa creuat. La resposta immediata dels locals, però, va ser demolidora. Gadeia es va regirar a la perfecció davant Tolrà i va superar Paco Sedano amb una volea magistral. El gol va fer mal als blaugrana, que van patir minuts d’angoixa fins que van recuperar l’alè. Sedano va haver d’intervenir per mantenir els blaugrana dins la final. Sense ser un partit brillant del Barça en atac, Joselito i Dyego haurien pogut trobar el camí del gol, però els dos es van trobar amb un Jesús Herrero, el porter madrileny, incommensurable. Tot i haver de defensar amb les cinc faltes al seu compte, al Barça li va servir la pressió alta per generar algunes ocasions, però l’Inter va arribar al descans amb un avantatge mínim.

La segona part va tenir un altre color i un altre guió. Cruel pel desenllaç, però favorable a un Barça al qual només li va faltar la punteria. A poc a poc i amb bona lletra, els deixebles d’Andreu Plaza van anar madurant el seu atac estàtic. En defensa, els madrilenys ni inquietaven. Només una rematada al travesser d’Humberto va posar l’ai al cor als aficionats blaugrana.