Anni Espar ha associat la passió per descobrir món i l’enorme qualitat dins de la piscina per treure’n el màxim profit. És feliç viatjant i desafiant constantment la zona de confort. Supera reptes com a forma de vida. Enguany ha afegit un nou guardó a la vitrina: la lliga australiana. El títol d’un dels tornejos més competitius del planeta llueix al costat de la copa d’Europa, que ha guanyat tres cops, i de la lliga universitària dels Estats Units, i la converteixen en l’única jugadora que ha aconseguit les tres competicions més importants a nivell de clubs.

A més, la gran de les germanes Espar ha tingut un paper protagonista. Si el 2013 en la final de la lliga universitària va marcar el gol de la victòria dels USC Trojans contra Stanford en la tercera pròrroga i després de més de 45 minuts de joc, enguany ha tornat a ser decisiva i va marcar dos gols en la final que va permetre als Sydney University Lions derrotar el Fremantle Marlins, en una final resolta en els penals (12-11). La barcelonina va fer una actuació extraordinària i va ser escollida per formar part de l’equip de les estrelles de la lliga. A més, els Lions van establir un rècord històric en acabar el curs imbatuts: 23 victòries i un empat.

Més enllà dels guardons i dels records, Espar torna més preparada: “Als Lions m’exigien més gol i responsabilitat. Havia de jugar tots el minuts. Ha estat un repte. Compartir vestidor amb un grup tan competitiu i amb jugadores de la selecció australiana m’ha donat nivell. Em tocava jugar de tot, i ara m’he adonat que faig moviments que abans no feia. Sempre he estat polivalent, però ara encara més. A més, poder entrar de doble boia a Austràlia, que són tan fortes, m’ha donat confiança per fer-ho aquí.”

Ara, però, aquest nou èxit és història i des de fa tres setmanes s’entrena durament amb la selecció espanyola preparant la cita mundialista del juliol a Budapest. Espar també ha viscut moments daurats a nivell de seleccions amb la medalla de plata en els Jocs de Londres i l’or en el mundial del Barcelona. Als 24 anys és una de les líders d’un combinat que no renuncia a res: “Hi arribem amb un equip jove i amb canvis. Crec que farem un bon paper. Tenim el nivell i les ganes per demostrar que podem estar a dalt.” Per bé que en els Jocs i en l’últim mundial van caure en els quarts de final, està convençuda que encara estan entre les millors del món: “Som conscients que tenim molt nivell i potencial, encara que els dos últims anys no ens han sortit els resultats que esperàvem.” Reconeix que s’hauran de sobreposar a absències importants, com la de la boia Maica Garcia, però que faran el possible perquè no es notin i, a més, podran jugar amb altres sistemes, amb dobles boies, que també els agrada i els prova.