El nom de Paula Ramírez sona cada cop amb més força en l’univers de la natació sincronitzada. La nedadora de Sant Cugat s’ha guanyat, definitivament, la consideració d’hereva de Gemma Mengual. Ho confirma la sensacional actuació que va protagonitzar, al costat d’Ona Carbonell, en la prova de les sèries mundials disputada a Las Palmas de Gran Canaria, que els va valer l’or en el duo, superant Ucraïna. “Succeir la Gemma des de sempre ha estat el meu somni. D’entrada, m’impressionava una mica. Però ara que fa un temps que m’entreno amb l’Ona, el que tinc és molta il·lusió”, explica a aquest diari.

Amb 21 anys acabats de complir, la Paula comença a ensenyar el que és capaç de fer. Això sí, s’ha hagut d’entrenar durament, sacrificant tot el que no tingués a veure amb la piscina, des del mes de setembre passat. Li tocava millorar la tècnica per estar a l’altura de les millors i hi ha posat remei: “He fet un extra amb l’Andreu Roig, el nostre entrenador biomecànic, que m’ha fet treballar moltíssim.” S’ha estat de moltes coses però els resultats no han trigat a arribar. “Ha valgut la pena. Totalment”, assegura.

Les hores dedicades a la natació sincronitzada han deixat en segon terme, entre altres coses, els seus estudis d’administració i direcció d’empreses. “M’està costant bastant, la veritat. Faig el que puc. Però no ho vull deixar”, reconeix en aquest sentit. La seva companya Ona Carbonell, també estudiant universitària, sap perfectament quina és la dificultat de compaginar la vida fora de la piscina amb les jornades de deu i dotze hores d’entrenament, i ben segur que n’hauran parlat. “Amb l’Ona, al principi estava molt nerviosa, però ara que ens hem anat coneixent m’hi trobo molt còmoda. M’ajuda molt en tot, a fora i a dins de la piscina. Crec que tenim una bona química, cosa que és molt important per al duo”, comenta Ramírez.

El futur immediat assenyala per a totes dues una cita de gran magnitud d’aquí a unes setmanes: el mundial de natació que es disputarà a Budapest entre el 14 i el 30 de juliol. Què es pot esperar de la parella Carbonell-Ramírez? Es pot somiar alguna medalla? “Miro de no posar-me cap objectiu, perquè no m’he vist mai competint, com a duo, contra Rússia o la Xina. Ensenyarem el que som capaces de fer i veurem fins on podem arribar. Crec que anirà bé, tinc bones sensacions, però no sé què ens trobarem”, respon la santcugatenca. En tot cas, és d’esperar que la plenitud d’aquest duo arribi en la pròxima cita olímpica, l’any 2020, a Tòquio. “No ens poden exigir resultats a curt termini. Ara estem més pendents del dia a dia. I sí, Tòquio és l’objectiu més important, però abans tenim un mundial i un europeu”, sentencia Paula Ramírez.