Mirem enrere per avaluar, analitzar i poder canviar les coses que s’han fet malament. És necessari.

Si hagués acabat l’any després del quart partit, ara mateix tindria una depressió. El quart partit va ser… [bufa]. Era el dia. I va ser molt dur i trist. La sensació després del cinquè i mirant el global de l’eliminatòria amb objectivitat era diferent. Sempre et queda la sensació d’oportunitat perduda, però com que l’últim partit et deixa bon regust la valoració és bona.

Sí, però no es pot deslligar una cosa de l’altra. Quan vaig signar per ser entrenador del primer equip, em van dir que havíem de mirar el futur amb alegria i il·lusió. Deixar el temps passat enrere i començar un projecte nou sense pressió. I aquesta és l’expressió màgica: “sense pressió”, tenint en compte que som el club que som i que, com a mínim, s’ha d’arribar a les finals i disputar-les. El mal regust ve aquí: només hem arribat a la final de la lliga. Et dona accés a Europa i és la important, però no esborra el fet que a les copes no vam estar a l’altura.

Com a entrenador tinc molts anys d’experiència però mai havia sentit la pressió de guanyar títols per ser qui ets. Els altres clubs no tenen l’objectiu de guanyar partit rere partit com es té al Barça. Si no guanyes, l’endemà la gent diu: “El Barça no ha guanyat”, encara que no hagi vist el partit. Juguis contra qui juguis i en la competició que sigui. Costellades o finals de lliga. Això ho hem notat tots. Però crec que l’únic partit que ens ha passat factura és el quart partit de la final de lliga. Ens feia massa por no aconseguir el títol davant el nostre públic.

Probablement. Era l’excusa perfecta. Però si som objectius, és un fet. El nostre principal hàndicap, però, és la pretemporada, no les baixes. Només vam tenir sis o set dies tot el grup per treballar abans de començar la lliga. No era un tema físic, era de cohesió de grup. Això va fer que fóssim un equip d’individualitats. I quan van començar a caure els lesionats, vam haver de canviar moltes coses una altra vegada perquè eren jugadors importants que participaven en situacions de partit importants. Però mira si no és excusa que anem a Madrid i guanyem l’Inter amb set jugadors fora de combat, Joselito amb el turmell inflat i Ferrão amb la clavícula fora de lloc. Això, però, ho pots fer un dia amb un gest de reivindicació i de testosterona. Però va passant factura.

Estem a la mateixa distància. Ho vaig notar en el cinquè partit; marquen i especulen esperant què farem nosaltres. Si no haguéssim estat al seu nivell ens haurien vingut a buscar i a rematar. Però són un grup molt bo, s’han reforçat bé i tenen jugadors que tenen molta fam de títols. I, a sobre, s’han alliberat guanyant la UEFA Futsal Cup. Seguiran sent el favorit a tot i el rival a batre.

La sorpresa agradable és Roger. Coneixent-lo, pensava que tindria més problemes per jugar al nivell que ha jugat. També, Dyego. Roger perquè s’ha guanyat el respecte de tothom fent un molt bon any i Dyego perquè ha agafat un rol de líder i potser no li tocava perquè ell és un nano introvertit. Ha estat l’ànima de l’equip des de la fase de les baixes fins al final. Però tampoc vull concretar gaire perquè tothom s’hi ha fet moltíssim… Ferrão ha estat molt bé, els dos porters han estat extraordinaris. Però, com a sorpresa, Roger i Dyego.

Tinc un cos tècnic brutal i crec que també entren dins de les sorpreses agradables. M’han ajudat moltíssim. Tant tàcticament com en temes extraesportius perquè el que envolta un vestidor és molt gran. Des del punt de vista tàctic, crec que vam començar amb la idea de tenir uns sistemes defensius que no hem assolit. Ho volem intentar fer l’any que ve. Serà el principal objectiu nostre. Tenir diversos tipus de defensa segons el moment de partit, el rival...

Per a Quintela estem buscant un club per donar-li sortida i Bateria té una lesió crònica al genoll i necessita un tipus de futbol sala menys exigent físicament i amb menys càrrega d’entrenaments. Però encara té tres anys de contracte. Estem en converses per trobar una solució que agradi a tothom: al club, al jugador, als metges i al representant. El nano ha passat un any complicat i mai ha tingut una mala cara. Li ho agraeixo. Ha hagut d’aguantar suplències molt dures per la talla de jugador que és.

Li vaig dir després de la final que tindria un any complicat perquè fitxarem en la seva posició. Li vaig preguntar si es veia capacitat, hi va haver uns moments de dubtes però es quedarà. Ell ens ha assegurat que confia molt en les seves possibilitats. Els jugadors no han de tenir por que vingui algú més si tenen el convenciment que es guanyaran els minuts.

Per exemple. O d’altres noms que estem mirant, com ara Nando. Volem un pivot per suplir Quintela i per donar competència sana a Ferrão. I que sigui esquerrà, amb experiència internacional i gol. Això per completar la posició de pivot. Rivillos és per suplir Bateria com a ala esquerrà. I volem un tanca per suplir Rómulo. Rafa López ens ha fet un final de temporada excepcional. I no és un pegat, però creiem que Aicardo o João tenen rols més enllà de la posició de tanca. I llavors creiem que hem de reforçar aquesta zona. Leo Santana és un jugador que compleix aquests requisits.