Taekwondo

La mala sort de Joel

Taekwondo. La del bessó en el mundial a Muju s’afegeix a la llista de lesions que ha tingut l’empordanès des que el 2012 va guanyar l’or olímpic

“Espero arribar a Tòquio 2020, és l’últim repte que tinc. Jo treballo per cicles, que és molt positiu i que crec que millora la productivitat.” Joel González (Figueres, 1989) va rebre un revés abans-d’ahir en el campionat del món de Muju, a Corea del Sud. Una lesió al bessó el va deixar sense possibilitats en el primer combat en la categoria de 63 quilos, amb el nord-americà Alejandro Chang. Campió del món el 2009 i el 2011 (58 quilos), l’empordanès volia guanyar el tercer mundial aquest any per començar amb bon peu el seu tercer i darrer cicle olímpic. Fa cinc anys va guanyar l’or a Londres i, superada una operació de genoll el 2015, va guanyar el bronze l’estiu passat a Rio, després d’haver estat subcampió del món el 2015 a Txeliàbinsk (Rússia) i haver aconseguit el bronze europeu el 2016 a Montreux (Suïssa) en la seva nova categoria, de menys de 68.

L’Aquil·les

El problema muscular que va privar Joel de ser competitiu a Corea del Sud no venia de nou. Des del mes de febrer als EUA que el trencament al bessó li havia marcat la temporada, el principal objectiu de la qual era aquest mundial. “Espero lluitar per les medalles”, havia dit. A Las Vegas el doble medallista olímpic es va fer un trencament del qual va recaure aquesta setmana prèvia al campionat i que es va agreujar tot just a l’inici del duel amb Chang. Aquest 2017 Joel havia estat campió estatal universitari, però en el campionat absolut ja no va poder competir-hi. És clar que la lesió que més ha marcat la seva trajectòria és la del genoll esquerre, que el va fer passar per la sala d’operacions i el va tenir aturat fins a vuit mesos abans de la seva segona cita olímpica, marcada també en la seva darrera setmana al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat per una infecció a l’ull produïda per una ferida.

L’esperança

“Sembla que els planetes es van alinear perquè anessin passant coses dolentes, però al final tothom ve tocat i quan els Jocs arriben has de donar el màxim”, va dir Joel a Rio just després de guanyar el bronze en menys de 68 quilos, en una competició a la qual ell mateix reconeixia que no havia arribat al cent per cent. Abans de marxar al Brasil, en l’entrevista per a aquest diari, el taekwondista assenyalava la dificultat que suposa mantenir-se al primer nivell: “És complicat. Arribar ja ho és, perquè no arribes a ser campió del món o campió olímpic per un cop de sort. És cert, per això, que mantenir-se també és complicat pel simple fet que no deixem de fer un un contra un.” I assenyalava l’experiència com el factor que li ha de permetre arribar a la cita de Tòquio en disposició de lluitar pel seu tercer podi: “Sempre dic el mateix, al final la pressió pot arribar a ser molt gran, i un cop ets als Jocs Olímpics tothom vol la teva medalla, però jo sé que faré el que faig sempre: mirar de guanyar els campionats i, després, si guanyo la medalla d’or serà perfecte. I si no la guanyo, que esperem que no sigui així, segurament no podré dir res dolent, perquè hauré donat el cent per cent de mi mateix.”

LA FILOSOFIA

“Tot el que arribi serà benvingut. Lluitaré perquè arribin més medalles”


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.