Tennis

tennis

torneig de wimbledon

La llegenda infinita

Roger Federer esborra de la pista el croat Marin Cilic per 6-3, 6-1 i 6-4 en una final meteòrica i es converteix en el primer que obté vuit títols a l’All England Club

Segur i expeditiu, l’helvètic no ha perdut cap set en tot el torneig

La llegenda de Roger Federer sembla eterna, inacabable, infinita. Sempre elegant i majestuós a la pista i amb l’aparent senzillesa dels elegits, el mag suís, un exemple, es va convertir ahir als 35 anys en el primer tennista que guanya vuit vegades el títol de Wimbledon en onze finals i desempata així amb el nord-americà Sampras i amb el britànic Renshaw, que els va obtenir abans de l’era Open. Federer, que instal·la a la seva vitrina, la més selecta de la història, el dinovè títol de Grand Slam en 29 finals, va ser exageradament superior al croat Marin Cilic i el va batre per un contundent 6-3, 6-1 i 6-4 sense deixar ni les engrunes en una final meteòrica d’una hora i 41 minuts, el desenllaç pertinent a un torneig en què ha guanyat els 21 sets que ha disputat i ha provocat milers d’exclamacions. Federer juga a una altra cosa i delecta en cada punt, en cada servei, en cada volea, en tot. Té el catàleg de cops complet i, sobretot en herba –12-1 aquest curs–, transmet una sensació d’invulnerabilitat abassegadora. No és estrany, per tant, que obnubilat per la superioritat del geni, el croat, que va afrontar la segona final de Grand Slam després de ser campió de l’obert del EUA el 2014, es veiés superat per la pressió, el dolor al peu esquerre i l’ansietat i plorés d’impotència en el segon set amb 3-0 en contra.

Les apostes, evidentment, eren clarament favorables al suís. Per això Cilic, amb bon criteri, va sortir a cremar les naus amb un joc agressiu. El fet que el seu rival no jugués amb gaires primers d’entrada li va facilitar la feina. Es va endur el primer joc, que va ser una concatenació d’errors no forçats de tots dos bàndols. Hi havia nervis. Federer no estava encara fi. Cilic va enviar un revés relativament còmode a la xarxa quan en el quart joc i amb 1-2 a favor va disposar de la primera pilota de break, tot un luxe efímer del qual ja no va gaudir mai més. Va fallar i va començar a perdre el partit. En el joc posterior, el geni de Basilea va clavar la primera gran mossegada segellant el seu primer trencament (3-2 en 21’). El suís va veure clar que la velocitat de la bola no li era rendible i va fer acotxar el croat amb dos cops de revés tallat restant sobre el segon servei. El balcànic no va poder aprofitar tant la bola ràpida del seu oponent i, just quan estava jugant millor, es va veure amb el primer set hipotecat. Es va descentrar. Federer va fer-se seus els dos torns de servei posteriors en blanc i va tancar el set en la segona pilota consumant el seu segon break amb una doble falta del balcànic (6-3).

Federer va encadenar sis joc seguits –3-0 del segon acte amb un altre trencament amunt–. Cilic es va asseure en el canvi i va començar a plorar, tenallat per l’ansietat i el mal al peu esquerre. Li van donar una pastilla. El set ja no va tenir més història. Federer, gat vell, no es va deixar distreure i va anar per feina. La prova més inequívoca és que només va cedir dos punts amb el seu primer servei i va guanyar tots les pilotes que va posar en joc amb el segon. Mentrestant, Cilic ho intentava però malvivia, a pesar que no se li pot retreure res perquè ho va intentar tot, fins i tot pujar a a la xarxa en el tram final .

De fet, en el tercer set va recuperar les constants vitals. El fisioterapeuta li va embenar el peu esquerre en el descans perquè tenia una butllofa a la planta i es va revitalitzar. Això sí, sense convicció suficient per buscar una proesa perquè ahir no li va funcionar ni tan sols el servei, la seva millor ama. Només va obtenir cinc aces quan en els sis partits precedents n’havia clavat 127 –21 per duel–, però mai no va abaixar els braços. Amb orgull i un nombre menor d’errors no forçats que els que havia comès en el segon set –va fallar com una escopeta de fira–, i amb el públic pendent d’ell perquè la final s’allargués una mica més per aprofitar el preu de l’entrada malgrat que, en el fons, la gran majoria idolatren Federer, es va mantenir numèricament dins del partit fins que va encaixar un nou i ja fatídic break en el setè joc (4-3). El suís el va reconfirmar amb el servei (5-3). Cilic va replicar (5-4) i Federer va servir per guanyar el seu vuitè Wimbledon. Tot i perdre el primer punt del joc (0-15) no li van tremolar les cames i va tancar el partit amb un ace com ho fan els grans. I més gran que ell no hi ha ningú.

Guanyar aquí sense cedir cap set és una cosa màgica. encara no m’ho puc creure. Vull donar l’enhorabona a Cilic perquè ha fet un torneig boníssim
1995 Pete Sampras
1996 Richard Krajicek
1997 Pete Sampras
1998 Pete Sampras
1999 Pete Sampras
2000 Pete Sampras
2001 Goran Ivanisevic
2002 Lleyton Hewitt
2003 Roger Federer
2004 Roger Federer
2005 Roger Federer
2006 Roger Federer
2007 Roger Federer
2008 Rafael Nadal
2009 Roger Federer
2010 Rafael Nadal
2011 Novak Djokovic
2012 Roger Federer
2013 Andy Murray
2014 Novak Djokovic
2015 Novak Djokovic
2016 Andy Murray
2017 Roger Federer
Jugar una final amb una lesió és molt cruel. Cilic és un heroi i n’hauria d’estar molt orgullós. La pista central és molt especial perquè aquí hi han jugat moltes llegendes
Espero que no hagi estat l’últim partit aquí i que pugui tornar l’any vinent a defensar el títol. El més important és estar sa; significa molt per a mi
Roger Federer
Ho he donat tot. Ha estat molt emocionant i n’estic orgullós. Durant el torneig he jugat el millor tennis de la meva carrera i en dono les gracies al meu equip
Marin Cilic

El malagueny Davidovich, campió júnior

El malagueny Alejandro Davidovich va jugar ahir la final del quadre júnior masculí contra l’argentí Axel Geller i es va endur el títol per 7-6 (2) i 6-3. El quadre júnior el va guanyar un català, Manel Orantes, l’any 1967. Javier Sánchez Vicario en va ser finalista el 1986. El maresmenc Tomàs Carbonell va guanyar els dobles aquell mateix any. Dissabte, el polonès Lukasz Kubot i el brasiler Marcelo Melo (4) es van adjudicar el títol de dobles. En noies, les campiones de dobles femenins van ser les tennistes russes Ekaterina Makarova i Elena Vesnina (2).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)