Ahir els favorits per a la victòria final del Tour van viure una situació d’incertesa quan faltaven una quinzena de quilòmetres per al final de la setzena etapa entre Le Puy-en-Velay i Romans-sur-Isère, que va guanyar el corredor australià Michael Matthews (Sunweb) a l’esprint. L’Sky va aprofitar la presència del vent a la vall del Roine per intentar sembrar el pànic al pilot i veure si podia esgarrapar algun segon més per consolidar el lideratge del britànic Chris Froome (Sky) al capdavant de la general. Els britànics van aconseguir el propòsit i el pilot va quedar tallat. En un primer instant, el sard Fabio Aru (Astana), segon en la general a divuit segons de Froome, es va despenjar, però va fer un esforç per connectar-hi. També va patir el francès Romain Bardet (AG2R), encara que ho va solucionar. En canvi, qui va perdre pistonada va ser l’irlandès Dan Martin (Quick Step) i ho va pagar passant de la quarta posició del podi a la setena. També va perdre temps el madrileny Alberto Contador (Trek), que s’allunya del podi, però el fa més perillós per a les últimes etapes.

Fins ara hi ha hagut tanta igualtat al capdavant de la classificació –29 segons separen el primer, Froome, del quart, el colombià Rigoberto Urán (Cannondale)– que els corredors busquen qualsevol circumstància per provar de distanciar o eliminar els rivals. De moment, no ho han aconseguit i el Tour entra a la part decisiva més obert que mai. Les dues jornades als Alps han de clarificar la situació i si queden serrells s’hauran de polir dissabte en la contrarellotge de Marsella, en què el més ben situat dels favorits per treure’n rendiment és Froome. Així que els seus adversaris són conscients que tenen dues opcions per posar-lo contra les cordes. Qui es desfaci com un terròs de sucre en algunes de les dues jornades alpines ho pot pagar car. Defallir a les muntanyes no es penalitza amb segons, sinó amb minuts.

Fins ara, el pilot no ha superat els 2.000 metres d’altitud i avui els superarà en diverses ocasions. En les dues etapes alpines, el Tour acumula gairebé el 18% del desnivell total d’enguany: 8.260 metres dels 46.450 totals.

El primer plat del menú alpí inclou dos ports llarguíssims de categoria especial, la Croix de Fer (2.067) i el Galibier (2.642), que torna al Tour després de sis anys d’absència, i entremig hi haurà el Télégraphe de primera categoria. La jornada no acabarà en alt, sinó que el pilot haurà de superar un descens d’una trentena de quilòmetres fins a arribar a Serre Chevalier, en una baixada tècnica. Aquest tipus de final resta mèrits als escaladors i enceta una batalla baixant que sempre pot tenir conseqüències, com li va passar al principal rival de Froome, l’australià Richie Porte (BMC). Demà sí que es viurà una jornada amb final en alt a Izoard, un ascens de 14 quilòmetres amb un pendent mitjà del 7,3%, que el pilot ascendirà després de superar el coll de Vars, de primera, i amb el cansament a les cames del dia anterior. El penúltim intent per desbancar Froome.