El sector de la velocitat femenina progressa més que adequadament al CAR de Sant Cugat. Estela García (Vilanova i la Geltrú, 1989), Cristina Lara (Sant Boi de Llobregat, 1995) i Jaël Bestué (Sant Cugat del Vallès, 2000) constitueixen tres dels vèrtexs d’una piràmide esglaonada on conflueixen el present i el futur de l’especialitat a Catalunya. Hi ha qui les qualifica d’irreverents. En tot cas, trenquen esquemes i reclamen el focus del tartan, tradicionalment dirigit cap a les curses de mig fons i fons. El subcampionat mundial juvenil de 200 m de Bestué a Nairobi i el títol europeu sub-23 de Lara en 4x100 m, després d’un últim relleu espectacular a Bydgoszcz, han estat el punt àlgid d’una campanya en què ja s’albiraven grans resultats. Estela García és la cap de files d’aquest selecte grup d’entrenament que dirigeix amb mestria Ricard Diéguez. El curs passat es va convertir en la segona velocista catalana a competir en uns Jocs Olímpics, després de Teresa Rioné a Los Angeles 1984, i aquestes últimes setmanes té a tocar (23.13 per 23.10) la mínima de 200 m per al mundial de Londres. L’última oportunitat serà en el campionat d’Espanya, que es disputa entre avui i demà a l’estadi Joan Serrahima, on és la gran favorita en el doble hectòmetre. Lara correrà els 100 m, mentre que Bestué s’ha desplaçat a Grosseto per participar en el relleu de 4x100 m de l’europeu sub-20.

Més enllà del que passi aquest cap de setmana, García admet que viu el millor moment de la seva carrera. L’experiència, el grau de maduresa, l’entrenador i les condicions al CAR de Sant Cugat són factors molt importants, però n’hi ha d’altres. “He estat en molts grups d’entrenament, però en aquest hi coincideixen noies de molt nivell i tampoc és fàcil trobar un grup a la teva mida”, hi afegeix. I sobre la rivalitat amb Lara sentencia: “L’atletisme és un esport individual. Corres tu contra la marca que vols fer, contra el cronòmetre, i al final et jugues contra una o altra atleta anar a un campionat. Com que a Espanya no som tantes que ens estem jugant les places, en el fons no hi ha rivalitat sinó companyonia. Quan ella aconsegueix un objectiu també me n’alegro perquè veig com s’entrena durant moltes hores. Rivalitat a la pista sempre, però fora, res de res.” Lara coincideix: “És un grup increïble. Ens avenim molt. Ens ajudem moltíssim a l’hora de fer sèries. És un ambient ideal per a l’alt rendiment i per intentar treure el millor de nosaltres, i així s’està demostrant.” Bestué, al seu torn, ja té el camí traçat: “Segueixo l’exemple de l’Estela i la Cristina. M’agrada molt el grup d’entrenament. Hi ha una diferència d’edat important, però a mi em serveix per aprendre de la seva manera de fer les coses. Per evolucionar, és perfecte.”

A més d’aquestes tres velocistes, completen el grup Andrea Díez (Barcelona, 1988), atleta internacional i vigent campiona catalana de 400 m, i Irene Méndez (Tarragona, 1996), tercer classificada de 400 m en l’estatal promesa.