Natació

Natació

Mundial de Budapest 2017

Un epíleg de plata

Belmonte tanca una setmana fantàstica amb el subcampionat en els 400 estils, que afegeix a la medalla d’or dels 200 papallona i a la plata dels 1.500 lliure

És el resultat més reeixit de tota la història d’un nedador estatal
Va remuntar en els 100 metres finals i el triomf va ser per a Hosszú

La campiona del món dels 200 papallona i subcampiona dels 1.500 lliure, Mireia Belmonte, va engrandir una mica més la seva llegenda amb una tercera medalla en la cloenda del mundial de Budapest. La badalonina va guanyar la plata en els 400 estils en una final en què va desplegar la seva potència mental i física, i només va ser superada per la nedadora tot terreny local, la insaciable Katinka Hosszú, que va dominar la cursa amb mà de ferro des de les braçades inicials. La canadenca Sydney Pickrem va completar el podi.

Belmonte va culminar la millor actuació d’un nedador català i espanyol en un campionat del món. Fa un any, després de convertir-se en campiona olímpica i sense temps per descansar, va manifestar que l’objectiu següent era el títol mundial, l’únic que li faltava en el seu florit palmarès, i a Hongria ho ha fet realitat. I de propina s’ha endut dues plates. Una actuació que supera la de fa quatre anys a Barcelona: dues plates i un bronze. Als 26 anys, acumula 23 medalles en les tres cites de referència.

Ahir, només l’explosiva Hosszú, esperonada pels seus aficionats, va evitar que Belmonte afegís una nova pinzellada d’or a la seva carrera. La badalonina va saltar a la piscina com un torpede i va ser la segona més ràpida a cobrir els primers 100 metres de papallona, només superada per la magiar, que ben aviat va evidenciar que nedava una altra cursa. A partir d’aquí, la plata va passar a ser l’objectiu plausible de la badalonina. Però no era una empresa fàcil. La japonesa Yui Ohashi, nedant pel carril exterior, la va superar en el tram d’esquena, el taló d’Aquil·les de Belmonte. I encara va perdre una posició més quan la canadenca Pickrem la va avançar amb la braça.

La catalana afrontava els últims 100 metres de crol en quarta posició, però amb la canadenca i la japonesa en el punt de mira. Ohashi es va fondre aviat, i l’interès final de la cursa es va centrar en la pugna per la plata. Belmonte, més solvent amb el crol, només va haver d’esperar que passessin els metres per recuperar la segona posició. Va afrontar els últims 50 metres tercera i amb una diferència de sis dècimes, que va eixugar en un últim parcial de crol esplèndid, el més ràpid de totes les nedadores (29.84). Era l’últim cartutx que li quedava a la recambra a Budapest. Una última gota de l’energia que havia acumulat durant els mesos de preparació a les altituds de Sierra Nevada i Font Romeu i en les concentracions eternes i sempre necessàries per reeixir en un esport en què les dècimes són el jutge suprem. Belmonte va poder avançar Pickrem i encara va tenir marge per avantatjar-la seixanta dècimes i acabar la prova amb un temps de 4:32.17, a un segon dels 4:31.21 que li van valer la plata en el mundial de Barcelona el 2003.

Belmonte, amb la tercera medalla al coll, va assegurar que havia superat les expectatives i que té previst continuar amb el programa atapeït de proves: “Crec que ha estat un bon 400 per acabar el campionat. He acabat molt millor del que havia començat.” Va recordar que havia “aconseguit un or que semblava inabastable” i va destacar que havia estat “especial nedar amb Katie Ledecky en els 1.500”.

La catalana va admetre que se sent una de les nedadores “més completes del món”. “No sé si la més completa, però una d’elles segur”, va expressar quan explicava que l’entrenament de diverses modalitats és més dur, però més amè. Finalment, va pronosticar que no té previst canviar res: “Les coses em surten bé.” En un futur, no descarta especialitzar-se en papallona o en els 1.500, però “de moment, no”. I va deixar clar que als 26 anys encara li queden “molts anys” de competició.

El xou de Hosszú

Paral·lelament, Hosszú va protagonitzar una exhibició per als 13.000 espectadors que la van aclamar durant els més de quatre minuts en què es va recrear a la piscina del Duna Arena. Distanciada des del principi i ampliant la diferència a cada braçada, no va donar cap possibilitat a les rivals i el duel amb Belmonte va quedar descafeïnat. Amb la victòria assegurada, l’interès se centrava a veure si podria superar el seu rècord del món, que havia registrat en els Jocs de Rio (4:26.36), però en va quedar lluny (4:29.33), tot i que va establir un nou rècord del campionat millorant el que ella mateixa havia aconseguit a Roma el 2009 (4:30.31).

PROTAGONISTA

Crec que ha estat un bon 400 per acabar el campionat. He acabat millor del que havia començat
Jocs Olímpics
Or 200 m papallona (2016)
Plata 800 m lliure (2012)
Plata 200 m papallona (2012)
Bronze 400 m estils (2016)
Mundials
Or 200 m papallona (2017)
Plata 1.500 m lliure (2017)
Plata 400 m estils (2017)
Plata 400 m estils (2013)
Plata 200 m papallona (2013)
Bronze 200 m estils (2013)
Europeus
Or 200 m papallona (2014)
Or 1.500 m lliure (2014)
Or 1.500 m lliure (2012)
Or 200 m estils (2008)
Plata 1.500 m lliure (2016)
Plata 4x200 m lliure (2016)
Plata 400 m estils (2014)
Plata 800 m lliure (2014)
Plata 400 m lliure (2012)
Bronze 400 m lliure (2016)
Bronze 400 m lliure (2014)
Bronze 5 km aigües obertes (2014)
Bronze 200 m papallona (2008)
Marxo satisfeta, he aconseguit un or que semblava inabastable. No sé si soc la nedadora més completa del món, però sí una d’elles. Em queden anys de competició
Mireia Belmonte

Belmonte, el 50%; i Catalunya, onzena

La collita de la badalonina Mireia Belmonte suposa la meitat del total de medalles que ha aconseguit la delegació aquàtica catalana i espanyola a Hongria. A les tres medalles de la campiona del món dels 200 papallona, s’hi han d’afegir les dues de plata que havia aconseguit la barcelonina Ona Carbonell en el solo tècnic i lliure, i la de plata que va guanyar el combinat femení de waterpolo espanyol, en què dotze de les tretze jugadores són catalanes: Marta Bach, Paula Crespi, Sandra Domene, Clara i Anna Espar, Laura Ester, Judith Forca, Anna Gual, Paula Leitón, Helena Lloret, Bea Ortiz i Mati Ortiz.

Així doncs, l’onzena posició d’Espanya en el palmarès final ha estat forjada a Catalunya i protagonitzada per esportistes del país indiscutiblement. El rànquing de medalles el van encapçalar els Estats Units, amb 46 (21 de les quals, d’or). Tot seguit, hi ha la Xina (30), Rússia (25), França (9), la Gran Bretanya (11), Itàlia (16), Austràlia (12), Suècia (4), Hongria (9) i el Brasil (8).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.