El seu somriure públic és directament proporcional a l’afany de perfecció i superació. Ahir ho va tornar a demostrar. Encara amb plena ressaca del mundial de Budapest i sense temps de recuperar-se de l’esforç i la tensió de la competició i dels desplaçaments es va quedar a només una centèsima del rècord d’Espanya dels 50 braça, el segon més antic que es conserva en el quadre d’honor. Jessica Vall (CN Sant Andreu) va cobrir la distància amb 31.15 i es va quedar a un sospir de la marca que l’andalusa Conchi Badillo va establir el 2009 a Pescara (31.14), en l’època dels banyadors de poliuretà, avui prohibits. Els 50 metres era l’única distància que no havia nedat al mundial i s’havia guardat aquesta última bala a la recambra –o penúltima perquè l’andreuenca és sempre positivament imprevisible–.

Aquesta marca demostra el seu progrés en la distància més curta i explosiva i en la qual fins ara s’havia mantingut discreta a nivell internacional. Una faceta, la de millorar la velocitat a l’aigua, que havia treballat en els últims mesos i que va quedar palesa la setmana passada amb la classificació per a la final dels 100 braça a Budapest.

La bracista valora positivament el rendiment a Budapest. “Després dels Jocs hauria firmat entrar a dues finals en un mundial”. Ho va fer realitat i va ser setena en els 100 i vuitena en els 200. “El balanç és positiu: top vuit mundial no només als 200 metres sinó també als 100. Això m’anima a seguir endavant.” Si bé admet que “sempre en vull més” i “a la final dels 200 braça hauria volgut una mica més per com em sentia i havia entrenat. Però a l’esport de vegades les coses no surten”. Reconeix que va pecar “d’excés d’ansietat d’entrada” i que “en els últims 10 metres en els quals solo tenir un plus no ho vaig poder donar. Al final no vaig tenir les forces suficients. Però havia d’arriscar si em volia acostar a les medalles”. I més enllà de la seva visió més crítica, insisteix que ha tornat “contenta amb el pas endavant en els 100 metres, he superat l’examen amb nota” i inclús reconeix que li agradaria “incorporar altres proves. Però a poc a poc.”

Es pren el campionat d’Espanya com el començament de la pretemporada que afronta amb la voluntat de millorar el que considera el taló d’Aquil·les: els viratges. “M’he proposat millorar. Potser no es veurà reflectit en els resultats, però des del primer dia vull posar-me a fer els viratges perfectes i després, ràpid”. Admet que és “de les més ràpides nedant. Potser la segona per darrere de l’Efimova [la campiona del món]”, però que aquest escull la priva d’obtenir resultats encara més bons. A l’agenda, a curt termini, competir en alguna prova de la copa del món; i a llarg, l’europeu de Glasgow 2018.