La sorpresa més gran que es va viure a l’Estadi de Montjuïc durant els Jocs de Barcelona va tenir lloc el 6 d’agost del 1992, en la final dels 100 metres tanques femenins. L’atleta grega Paraskevi Patoulidou va trepitjar somrient la línia d’arribada, festejant el que creia que era una medalla de bronze, però quan va veure la repetició de la prova en el marcador gegant es va adonar que, en realitat, havia guanyat l’or. No s’ho podia creure, però havia arribat allà on cap altra dona del seu país, bressol de l’olimpisme, havia pogut arribar en l’etapa moderna dels Jocs Olímpics. La seva eufòria descontrolada en la celebració és, sens dubte, una de les estampes més emotives de Barcelona 92. Patoulidou va guanyar aquella cursa, això sí, perquè la gran favorita, Gail Devers, quan anava destacada de la resta i directa cap a la victòria, va ensopegar amb l’última tanca i, tot i que va aconseguir aixecar-se, no va evitar que l’avancessin quatre atletes. La nord-americana, que aspirava a un doblet històric després de vèncer els 100 metres, corria pel carrer 2, mentre que la grega ho feia pel 5. Per això, i per la igualtat de la cursa, Patoulidou no es va adonar de la caiguda de la seva rival i va creure que havia entrat en tercer lloc. El cas és que l’or va ser per a ella, amb un temps de 12.64 que va polvoritzar el seu rècord personal i el del seu país, i que la plata i el bronze van ser, respectivament, per a la nord-americana LaVonna Martin (12.69) i la búlgara Yordanka Donkova (12.70), anterior campiona olímpica de la modalitat.

Aquell va ser, sens dubte, el gran moment de la vida esportiva de Paraskévi Patoulidou, també coneguda com a Voula Patoulidou. Abans dels Jocs del 1992, havia participat en els de Seül, el 1988, com a integrant de l’equip grec de relleus 4x100 m i també en els Jocs del Mediterrani d’Atenes del 1991, on va aconseguir la medalla d’or en els 100 metres llisos i la de plata en els 100 metres tanques. A Barcelona, de fet, no comptava ni tan sols per ser en la final de la seva prova. Amb gran dificultat, va anar passant rondes –quarta en la seva sèrie de primera ronda, tercera en quarts de final i tercera en les semifinals– i es va plantar entre les vuit millors, convertint-se en la primera dona grega que disputava una final de pista en uns Jocs. Després, amb l’or de Barcelona penjat al coll, va decidir abandonar els 100 metres tanques per provar sort en el salt de llargada i a Atlanta, a més de portar la torxa en la cerimònia inaugural representant el país on va néixer l’olimpisme, va ser onzena en la final d’aquesta prova. Quatre anys més tard, a Sidney, va córrer els 100 metres llisos i va ser eliminada en la primera ronda. Amb 35 anys, els del 2.000 van ser els seus últims Jocs Olímpics. Voula Patoulidou és, i ha estat, un figura estimada i respectada a Grècia, tal ho demostra el fet que en la inauguració dels Jocs d’Atenes, el 2004, va ser un dels cinc esportistes –l’única dona– que va portar la torxa olímpica. Casada amb l’exatleta Dimitris Zarzavatsidis, s’ha dedicat a la política. Així, a més de ser candidata a la prefectura de Salònica pel PASOK en les eleccions locals de l’any 2006, des del setembre del 2014 és vicegovernadora de l’àrea metropolitana de Salònica, i des de l’abril del 2015, presidenta d’Organització Turística d’aquella regió.