Esport i política

OPINIÓ

Un sí perquè el COC sigui reconegut i esdevingui un referent

L’esport és un dels àmbits en què es fan més evidents els avantatges d’obtenir el reconeixement internacional
La república catalana serà capaç d’apostar per tornar a organitzar, si cal, europeus, mundials i Jocs Olímpics

El Comitè Olímpic de Catalunya va presentar ahir la campanya Esport pel sí amb vista al referèndum de l’1 d’octubre. El COC està predestinat a ser el màxim exponent esportiu del país al nou estat i, per tant, ha de ser l’entitat que lideri la difusió dels beneficis de la independència per a l’esport. I és que la independència és l’única garantia de futur per al Comitè Olímpic de Catalunya, atesa la norma estricta de la Carta Olímpica, que restringeix el reconeixement internacional d’un nou comitè olímpic nacional “al d’un estat independent reconegut per la comunitat internacional”. Per tant, només la plena sobirania del poble de Catalunya permetrà al COC portar a terme la seva activitat amb normalitat i, per extensió, a tot l’esport català. Serà únicament dotant-nos d’un nou estat que l’esport català podrà sumar els seus propis èxits i lluir-los amb orgull.

La campanya se centrarà a donar a conèixer els avantatges d’obtenir el reconeixement internacional.  L’esport és un dels àmbits en què es fan més evidents, tant des del punt de vista econòmic com sentimental. Segons un estudi recent, el nou estat permetrà a les federacions esportives augmentar en un 23,98% el seu benefici anual –un global de 93 milions–; contractar 705 nous empleats; i, de la mateixa manera que els clubs, veure multiplicats els ingressos per patrocinis, drets de televisió i marxandatge. A més, permetrà als esportistes catalans participar en els Jocs, mundials i europeus de totes les disciplines; sumar entre vuit i nou medalles de mitjana en cada cita olímpica i projectar-se al món sense cap tipus de limitació, amb tot el que això suposa de promoció del nou estat.

I enguany, que s’han commemorat els 25 anys des dels Jocs Olímpics de Barcelona, i que s’ha tornat a reivindicar el seu èxit i el seu llegat, és inevitable remarcar que la capacitat organitzativa de Catalunya en l’àmbit de l’esport –que va quedar provada amb els Jocs del 1992 i que ja havia estat demostrada anteriorment, abans de la dictadura franquista, per exemple amb l’organització de l’Olimpíada popular del 1936– es manté intacta.

Una capacitat, que, de ben segur, esdevé un motiu més per confiar que la nova República catalana que pot néixer després del referèndum de l’1 d’octubre serà un estat modern i eficient, capaç de millorar les condicions dels esportistes i dels clubs, i capaç igualment, si cal,  d’apostar per tornar a organitzar campionats d’Europa, del món o uns Jocs Olímpics, però amb la diferència que els titulars de l’organització seran les respectives federacions esportives catalanes i el Comitè Olímpic de Catalunya, juntament amb les institucions catalanes, i que els beneficis dels esmentats esdeveniments seran per al conjunt de la societat catalana.

Benvinguts, doncs, des de l’esport, tots els reptes que ens portin a millorar i a guanyar.  A guanyar en tot, en llibertat, en nivell i en capacitat de decisió. En definitiva, en futur. El dia 1 d’octubre, el teu sí de ben segur que ens farà guanyar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)