Tennis

tennis

classificació atp

Exemple de perseverança

Tennis. Tommy Robredo va ascendir dilluns 24 posicions en la classificació ATP (151è) i lluita als 35 anys per recuperar la condició de top 100

Feia cinc anys, concretament des de la copa Sevilla 2012, que Tommy Robredo no arribava a la final d’un torneig challenger. Diumenge va perdre la final d’Alphen aan den Rijn (Holanda) contra l’estonià Jürgen Zopp per 6-3 i 6-2. Els punts acumulats li han permès escalar 24 posicions i situar-se en el lloc 151è, una mica més a prop de l’objectiu de recuperar la condició de top 100. El tenaç olotí no ha aparegut entre els 100 millors des del juliol de l’any passat. El 2006 va arribar a ser el sisè del planeta i va jugar la copa Masters. Acumula 12 títols ATP en 23 finals.

Les lesions han condicionat el rendiment del català en els últims mesos, però amb la seva perseverança i qualitat mai no se’l pot descartar. De fet, fa quatre anys va viure una situació similar i va reviscolar després d’un llarg període de problemes físics. Primer va anar a arreplegar punts en els challengers com de fet està fent ara –ja n’ha jugat vuit des del juny– i després va fer un salt a partir del títol de Casablanca en un 2013 gloriós en què es va endur també la corona a Umag i va arribar a situar-se entre els 20 millors de l’ATP. Havia ressuscitat esportivament després d’un període molt feixuc de lesions i errors en els diagnòstics. Ara viu una experiència en certa manera similar perquè l’any passat es va operar del colze. Els seus millors resultats, al marge de la final de diumenge, han estat dues places de semifinalista en els challengers de Milan i Manerbio i els quarts en l’ATP de Casablanca. El seu objectiu és acabar l’any entre els 80 primers per poder començar el 2018 en una bona posició per poder jugar els tornejos ATP sense necessitat d’haver d’afrontar les prèvies.

En un nivell inferior, una altra de les bones notícies per al tennis català han estat els èxits recents del reusenc de 23 anys Eduard Esteve, que va guanyar el torneig ITF de Sant Sebastià superant en la final el prometedor malagueny Alejandro Davidovich i que diumenge va ser finalista a Oviedo.

Marcel Granollers no ha jugat individuals des del juliol

Només hi ha un tennista català entre els 100 millors del món, Albert Ramos (25è), i això fa mal d’ulls. Sobretot perquè durant una dècada hi havien estat l’ara ja retirat Albert Montañés i Marcel Granollers (134è), que no juga individuals des del juliol després d’un curs dolent en què no ha trobat el seu joc i ha perdut la confiança. Encara bo que es carrega de moral amb els dobles formant parella amb el croat Ivan Dodig, amb el qual van guanyar el títol a Rotterdam, i en l’obert dels EUA van superar dues eliminatòries. De fet, el català ja va avançar en declaracions al juliol que es plantejava un període sabàtic perquè no se sentia bé a la pista. Valorava, per tant, la possibilitat d’un descans per reordenar les idees. De fet, Granollers era un dels inscrits en la copa Sevilla, un torneig challenger que es va acabar diumenge però finalment no hi va prendre part.

El subcampió va ser el basc format durant molt temps a Catalunya Íñigo Cervantes, que es va queixar de l’actitud del públic en la final quan va animar descaradament el seu rival, el jove i prometedor canadenc Auger-Aliassime, que va remuntar i va guanyar el títol. “Que et diguin puto etarra de merda al teu país és trist i lamentable”, va sentenciar molest Cervantes. Els organitzadors neguen els insults.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.