Futbol sala

PACO SEDANO

PORTER DEL FC BARCELONA LASSA

“No penso retirar-me abans dels quaranta”

“Estem més madurs i som menys fràgils que l’any passat però ara ho hem de demostrar”

“Sembla que en cada pretemporada m’hagi de guanyar l’ampliació, i em cansa perquè vull renovar per més d’un any”

Aquell tòpic tan suat dels jugadors que milloren amb els anys, com el bon vi, li va com l’anell al dit. Paco Sedano (2 de desembre de 1979) inicia dissabte la divuitena temporada a l’elit –l’onzena amb el Barça– i assegura que té la mateixa il·lusió, o més, que el primer dia. Es cuida molt per seguir ampliant una trajectòria magnífica que, segons ell, encara té, com a mínim, un parell d’anys de vida.

Hi ha il·lusió després de tantes temporades?
Potser més, perquè el final és més a prop que el principi i ajuda a valorar-ho més tot plegat. Tenim molta sort de fer el que fem.
Cuidar-se és bàsic per seguir jugant a un nivell tan alt.
I tant! Em trobo millor que mai i aquest estiu he pogut descansar després d’una temporada llarguíssima. Vaig jugar més de 60 partits, viatjant molt, onze mesos seguits de competició... Ara estic en un punt de maduresa física propici. Faig moltes coses més enllà de les dues hores d’entrenament. Tinc estudis en això i experiència per canviar cosetes per anar millorant any rere any.
Ha visualitzat el seu final alguna vegada?
Mai. Per què ho hauria d’haver fet si em trobo millor que mai? A més, se’ns han resistit els títols darrerament, i això em genera molta ambició.
El veig amb força, però vostè sempre ha dit que es volia retirar en el Barça i només li queda contracte fins al 2018. El seu rendiment marcarà el futur proper?
Soc conscient que el final és més a prop que l’inici, però tinc clar que abans dels quaranta no em retiraré. I, tot i això, gairebé cada any començo la pretemporada amb la sensació que m’he de guanyar la renovació. Això em cansa mentalment. Fa set o vuit anys que començo l’any acabant contracte. El club sap que vull seguir i acabar la meva carrera aquí, però abans dels quaranta no plegaré. No vull renovar només per un any.
El club té un porter cedit. Sembla que estiguin esperant que vostè decideixi plegar?
Amb el Dídac m’hi porto molt bé i no té res a veure amb ell. Mentalment, la situació d’haver de renovar any rere any em cansa perquè començo les pretemporades havent de demostrar que mereixo seguir. Hi ha jugadors que renoven per més anys i jo no. Ara la pilota és a la teulada del Barça.
Canvio de tema. L’entorn ha dipositat moltes esperances en vostès. Ho han notat?
La frase “aquest any sí” l’he escoltat gairebé cada dia durant l’estiu. Pel carrer m’ho han dit molts aficionats. I no és perquè en tinguem més ganes, perquè nosaltres cada any tenim ganes de guanyar, però potser és veritat que aquest any estem més rodats i hem començat molt bé. La dificultat, però, és la mateixa de sempre.
Que disputin la UEFA Futsal Cup fa trempar encara més.
I tant! Ho tenim a l’horitzó proper. Costa molt ser-hi, i tots ho notem. En tenim records molt bonics.
No correm. Debuten dissabte en la lliga. Serà una lliga de dos, de tres o de molts?
De dos no ho serà, segur. Encara que El Pozo no hagi fet una bona supercopa, és un dels grans i sempre se l’ha tenir en compte. Segur que fitxaran al desembre si ho necessiten. Seria injust no tenir-lo en compte. I l’Inter té un gran equip i s’ha reforçat molt bé. A més, cada any hi ha més nivell, la lliga s’iguala més. I aquest esport té una màgia especial que fa que el més petit pugui guanyar el més gran.
Tenen la sensació que se’ls té en més consideració?
És clar que estem més madurs i tenim menys fissures que l’any passat. Érem més fràgils. Però, encara hem de demostrar molt. Encara queda molt per ser un equip pràcticament imbatible. Hem de rebaixar l’eufòria de la gent que considera que som millors que l’any passat, perquè s’ha de demostrar.
El repte i l’objectiu és tornar a ser rocosos com en l’època daurada del Barça?
Agafar consistència i regularitat. L’any passat ens va faltar en més d’una ocasió. Amb aquell Barça ens posàvem a davant i ningú era capaç de remuntar.
En fem un gra massa quan es parla?
Totes les seccions estan obligades a guanyar-ho tot. Es parla molt de l’adaptació o de conceptes com “any de transició” però per a mi són excuses. Se’n posen massa darrerament. En tots els esports. I no en fem un gra massa, perquè si vens a un club com el Barça has d’entendre aquesta pressió. Te l’has de generar com a jugador del Barça, i si no ho fas, malament. No fa falta que t’ho digui ningú.
Què els donaran les tres cares noves?
En Leo Santana és un jugador molt complet que dona molta consistència i que tothom vol tenir a la seva plantilla. Esquerdinha ajudarà molt en l’atac perquè té molta qualitat. I Rivillos és un jugador que té molta desimboltura, experiència en la lluita per títols i que té una mentalitat guanyadora molt important.
Quin paper té el capità quan arriben tres fitxatges de nom com ells tres?
S’ha de ser-hi, ajudar-los en el que necessitin i que s’integrin sense problemes.
Com es digereix un canvi de casa sonat com el de Rivillos, que fa quatre dies era xiulat al Palau i que ara juga amb l’escut del Barça al pit?
El Mario és geni i figura. És un jugador d’aquells que quan el tens en contra l’odies i quan el tens a favor és collonut. Teníem molt bona relació de la selecció perquè és un paio que fora de la pista és molt bromista. És d’aquells futbolistes fets al carrer; l’hem patit molts anys i ara ens toca gaudir-lo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)