Ficar-me en tantes escapades i veure’m tants de dies molt a prop dels millors va ser una sorpresa, fins i tot per a mi mateix. Això em donarà sobretot molta confiança per al futur. No sabia que podia afrontar un desafiament com aquest amb tanta força.

Al cap de pocs dies vam decidir que aniríem pel nostre compte. Dani Moreno no es va trobar bé, també va abandonar Betancur per una caiguda. Era una situació nova per a l’equip però ens hi vam adaptar. No vam tenir la necessitat d’estar tots els dies treballant i vam tenir la llibertat de buscar les escapades o resistir amb els favorits fins on poguéssim.

Fins poques setmanes abans no sabia que tenia la possibilitat d’anar a la Vuelta; m’estava entrenant per fer bé la segona part de la temporada, a partir de la volta a Burgos. No vaig fer cap preparació especial i tampoc crec que la necessités.

Ells confiaven molt en mi i Eusebio Unzue sempre m’ho ha dit. El problema soc jo, que de vegades m’he subestimat massa, que estic per sota de les meves possibilitats. A la Vuelta no em veia capaç d’estar tan endavant, per una qüestió de confiança. La mentalitat també és molt important en aquest esport. Ara m’he demostrat a mi mateix que puc estar al costat dels millors professionals. Aquest és el gran canvi que significa per a mi aquesta Vuelta.

En el Movistar sempre s’ha funcionat treballant per a un líder. L’excepció ha estat aquesta Vuelta, en què hem pogut anar a la nostra. En el meu cas no em preocupa gens l’arribada de Landa. A mi m’agrada estar al costat d’un líder i ajudar-lo a guanyar carreres.

Ara tinc confiança, és clar, de poder-la fer sense problemes i a un gran nivell. A mi el Tour no em diu res especial; pel recorregut i pel que m’expliquen alguns companys el Giro és una carrera que s’ajustaria més a les meves possibilitats.

Per a ell anar a la Vuelta també va ser una sorpresa. Ja portava un any carregat amb molt bones actuacions a la Volta, a la París-Niça i a la volta a Suïssa i li va costar entrar en competició. Un cop ho va fer, però, s’hi va adaptar i va lluitar fins a l’últim dia a l’Angliru per guanyar una etapa. Va acabar molt content perquè al final ell mateix es va veure que estava fort.

No especialment, l’únic és que em considero a mi mateix un escalador. En el planer ho passo més malament.

En el cas de l’Sky l’equip hi fa molt, però Froome camina molt, això també s’ha de dir. Va ser el més fort tant al Tour com a la Vuelta. Sovint quan arrenca deixa tots els altres enrere i també és el millor en les contrarellotges. L’equip que té, però, és impressionant.

És que parles amb algú que gaudeix de la muntanya. Jo m’ho vaig passar molt bé. Fins i tot els dies que arribàvem en petits colls de 2 o 3 quilòmetres, que tampoc són la meva especialitat, em va agradar. No em puc queixar.

Vaig veure que els agents de policia tenien molta pressió perquè la gent no es fiqués a la carretera, potser massa. Al públic cal cuidar-lo perquè sense ells no estaríem aquí.

No hi he parlat, però es veu que és una molt bona persona, gens antipàtic i molt bon company.

Necessari. El ciclisme femení està desatès. En les clàssiques de primavera nosaltres, per exemple, estem a l’hotel i elles, que corren les mateixes carreres, mengen en autocaravanes.