La punteria de Sagan
L’eslovac de 27 anys es va convertir diumenge a Noruega en el primer ciclista a encadenar tres campionats del món i afronta el futur amb el repte de conquerir un quart mundial, una fita que ningú ha aconseguit en 84 edicions
“Hi ha moltes curses a l’any, però aquesta és especial. Necessites sort, és com la loteria”, analitzava Peter Sagan tot just després de coronar-se campió del món per tercera vegada a Bergen. Va ser el seu triomf menys exuberant, però resolt amb la mateixa majestuositat de sempre. El 2015, a Richmond, l’eslovac va ser clarament superior i va obtenir el primer mallot irisat en solitari. A Doha, l’any següent, sempre va estar ben situat entre els llocs capdavanters i a l’hora de la veritat va rematar la feina superant velocistes purs com Tom Boonen o Mark Cavendish.
El triomf de diumenge a Noruega va ser diferent. Tenia una única bala a la recambra i va tenir la capacitat de fer diana. Va rodar sempre en un discret segon pla. Sense les estridències habituals i durant uns minuts, a 11 quilòmetres de la meta, va perdre el fil de la victòria quan el francès Julian Alaphilippe va dinamitar el grup dels favorits en l’últim obstacle muntanyós. “Potser vaig guanyar pel karma. Va ser una cursa impredictible.” A 800 metres de meta va anunciar la seva presència i intencions. Va escollir la roda bona, la del noruec Alexander Kristoff, i el va superar a la mateixa línia, en un final igualat i que va necessitar el judici arbitral. “Cada mundial és diferent. El primer no l’esperava i el segon encara menys. Aquest va ser dur perquè era imprevisible. Només tens una bala a les cames en aquest tipus de curses”, explicava Sagan.
La fita ha permès a l’eslovac ser el primer a encadenar tres mundials. El belga Georges Ronsse va estar a punt d’aconseguir-ho, però va acabar tercer el 1930 després de dues victòries. El seu compatriota Rik van Looy va fer doblet el 1960/61 i el 1963 va quedar segon. Un altre belga, el llegendari Eddy Merckx, també va ser tres cops campió del món, però de manera intermitent. L’últim gran especialista en mundials va ser el càntabre Óscar Freire, amb tres títols i una medalla de bronze en sis anys.
“En pot guanyar més”
Els reptes no se li acaben, a l’eslovac de 27 anys. Els propers anys es podria convertir en el primer a superar la barrera dels quatre títols. “Podria guanyar dos o tres mundials més”, va pronosticar Cavendish, reconeixent la seva capacitat d’esprintar en un grup reduït després de sis hores intenses de cursa. Encara que l’edició següent ho tindrà complicat si a Àustria els organitzadors preparen un recorregut amb ascensos durs.
Més enllà del que pugui escriure en el futur, Sagan ja és un nom que ha fet mèrits per perdurar a l’olimp ciclista. A part de la triple corona mundial, s’ha embutxacat vuit etapes del Tour, quinze de la volta a Suïssa i un Tour de Flandes. A més, acumula cinc mallots verds de la regularitat en el Tour i enguany es va quedar sense la possibilitat d’igualar els sis de l’alemany Erik Zabel, qui més n’ha aconseguit.
LES FRASES
Van Avermaet continua líder
El mundial de ciclisme albira el final del curs 2017. L’última gran cita del calendari serà el Giro de la Llombardia, l’últim monument de la temporada, que es disputarà el 7 d’octubre a Itàlia. Encara que enguany no serà l’última prova puntuable del circuit mundial, que es tancarà amb el Tour de Turquia i el Tour de Guangxi.
El belga Greg van Avermaet continua al capdamunt de la taula gràcies a una primera part del curs excepcional. El campió olímpic a Rio va firmar una primavera fulgurant amb victòries en la París-Roubaix, i l’E3 Harelbeke, entre d’altres. A Noruega també va tenir possibilitats fins al final d’esculpir un final de temporada magnífic, però es va haver de conformar amb la sisena posició. La segona posició del rànquing mundial l’ocupa el britànic Chris Froome, la tercera Sagan, la quarta Tom Dumoulin i la cinquena Alexander Kristoff. Els corredors catalans David de la Cruz i Marc Soler estan classificats en la 93a posició i la 114a, respectivament.
El país de l’hoquei sobre gel es reivindica sobre dues rodes
L’hoquei sobre gel i el futbol han estat tradicionalment els esports més populars a Eslovàquia, un país que es va independitzar de la República Txeca el gener del 1993 i que té una població de poc més de cinc milions d’habitants. Sense cap mena de dubte, ha estat l’hoquei sobre gel el que ha situat el país en el mapa esportiu mundial. El febrer del 1993 es va convertir en nou membre de la Federació Internacional d’Hoquei sobre Gel i des d’aleshores ha guanyat quatre medalles: una d’or, dues de plata i una altra de bronze. A més, la selecció eslovaca ha participat en cinc Jocs Olímpics d’hivern i va acabar quarta en els Jocs de Vancouver el 2010. La federació eslovaca disposa de més de vuit mil fitxes i ocupa la setena posició en el rànquing mundial. El potencial eslovac també queda reflectit pel que fa a clubs. L’HC Slovan Bratislava competeix en la Kontinental Hockey League, una lliga internacional i de les més potents del món.
El futbol, l’altre esport de masses, no ha tingut un recorregut amb tant d’èxit. Els fets més remarcables han estat la classificació per al mundial de Sud-àfrica 2010 i per a l’europeu de França 2016.
Ara les conquestes de Sagan, un talent fruit de l’aparició espontània, han catapultat Eslovàquia en el panorama ciclista. El país ocupa la vuitena posició en el rànquing de medalles en el mundial per països. Per sobre té països amb la tradició de Bèlgica, Itàlia, França, els Països Baixos, Espanya, Suïssa o els Estats Units, però per sota en té d’altres com Alemanya i la Gran Bretanya, amb més medalles, però amb menys d’or.
Notícies
Dijous,18 abril 2024