Avui la UE Santboiana tornarà a viatjar a Valladolid a la recerca d’un títol. Com va passar fa cinc mesos i mig, el 30 d’abril, en la final de copa que, contra tot pronòstic, va guanyar al SilverStrom El Salvador. Una altra vegada, el màxim representant del rugbi català arribarà a la ciutat castellana amb pell de xai, com a víctima propiciatòria del VRAC Quesos Entrepinares, el campió de lliga, per disputar la supercopa. El partit es jugarà demà al migdia, molt probablement enmig d’un ambient de gran hostilitat. Perquè tindrà lloc a casa del seu rival i també per la tensió política que s’està vivint entre el govern espanyol i el català. Per evitar la crispació a la graderia, on hi haurà una immensa majoria de públic local, durant l’acte de presentació del partit, que va tenir lloc dimarts passat, el president del VRAC, José María Valentín Gamazo, es mostrava convençut que “la filosofia que regeix el rugbi s’imposarà a qualsevol altra consideració”, mentre que Óscar Puente, l’alcalde de Valladolid –el mateix que ha canviat el nom del carrer Rigoberta Menchú perquè la premi Nobel de la pau va criticar la repressió viscuda a Catalunya l’1 d’octubre–, apostava perquè “no hi hagi cap problema entre les aficions”.

Sigui com sigui, a Sant Boi no les tenen totes. “M’asseguren que no hi haurà cap problema... Ja veurem què ens trobarem”, comentava desconfiat aquesta setmana Miquel Martínez, el president de la Santboiana, a L’Esportiu. En la mateixa línia es manifestava un dels pesos pesants del vestidor del Baldiri Aleu, Josep Balsalobre: “Esperem que hi hagi un bon ambient, però mai se sap. No m’hi jugaria res, la veritat. Sempre hi pot haver algú amb ganes de fer-se veure.”

Tot i que el partit, que començarà a dos quarts d’una del migdia, es podrà veure per Teledeporte, s’espera que el Pepe Rojo, una instal·lació amb capacitat per a 5.000 espectadors, presenti un ple absolut. Per aconseguir-ho, les entrades es venen a un preu de 10 euros. La Santboiana mirarà de guanyar la primera supercopa, després d’haver perdut les finals del 2005, el 2006 i el 2007, mentre que el VRAC aspira a aconseguir aquest títol per sisena vegada consecutiva, ja que des del 2012 sempre ha estat el campió. Els castellans, que compten per victòries les quatre primeres jornades de lliga, són, per tot plegat, els grans favorits.

“Serà molt complicat. Tornem al de sempre: hem de jugar allà i són un dels equips més forts. A més, a diferència d’ells, nosaltres no hem començat la lliga de la millor manera”, assenyalava Josep Balsalobre. “Ho tenim difícil, però confio que fem un bon paper i que competim”, deia el president. Més optimista es mostrava Albert Millán, l’heroi de l’última final de copa: “Serà un partit dur, contra un rival que està en un millor moment que nosaltres i que juga a casa. Però hem aconseguit una victòria molt important, contra l’Ordizia, que ens ha donat el punt de motivació i d’alegria que necessitàvem.” El mig melé s’atrevia, fins i tot, a pronosticar: “És una final i, per tant, els dos equips tenim possibilitats; qui aprofiti millor els errors del rival serà el guanyador.”

Per la seva banda, Ricardo Martinena, el director esportiu de la Santboiana, explicava a aquest diari quines poden ser les claus perquè el seu equip sorprengui el VRAC: “Hem de conservar la possessió en les fases estàtiques i sostenir l’ordre defensiu, es tracta d’imposar el nostre joc i de ser agosarats.” En l’altre bàndol, l’entrenador, Diego Merino, durant l’acte de presentació de la supercopa, revelava de quina manera plantejarà el partit: “Hem de ser capaços de marcar el ritme i no perdre la concentració. La Santboiana fa un joc molt dinàmic, amb jugadors polivalents, que es coneixen molt bé i que fa temps que practiquen el mateix estil.”