Com mana el tòpic en els actes de presentació, l’islandès Aron Pálmarsson va dir ahir en la seva primera aparició com a blaugrana allò tan nostrat: “El Barça era el club dels meus somnis.” La sentència, però, no va sonar forçada en cap cas, i és que el central provinent del Veszprém ja s’havia pronunciat en els mateixos termes quan només tenia quinze anys en les files del Hafnarfjördur, i tot just començava a apuntar el talent descomunal que el convertiria en un dels millors jugadors del món.

El trajecte fins a aterrar al club dels seus somnis ha estat llarg. Als 19 anys va fitxar pel Kiel, amb el seu compatriota Alfred Gislasson com a entrenador i principal valedor, i allí va continuar creixent i va conquerir dos títols de la lliga de campions (2010 i 2012) en sis temporades. El Veszprém es va avançar al Barça el 2015, però semblava que la següent destinació ja estava escrita. En un primer moment, s’esperava l’arribada de Pálmarsson l’any vinent, però la recaiguda de Lasse Andersson i la voluntat del jugador per fitxar immediatament van precipitar les negociacions. El jugador no es va presentar als entrenaments de pretemporada del conjunt hongarès i s’ha estat preparant en solitari a Islàndia, mentre esperava l’acord entre els clubs. “Els últims mesos han estat realment durs. Ha estat difícil, no us enganyaré, perquè hi havia coses per lligar i no sabia exactament què passaria al 100% amb el meu futur”, va admetre el central de 27 anys. I va afegir: “La meva família i el Barça em van ajudar molt. Ha estat difícil, però aquestes coses et fan encara més dur. El que no et mata et fa més fort. El mes de juny ja vaig decidir que volia venir i l’espera s’ha fet llarga, però ara ja soc aquí i el somni s’ha fet realitat.”

Pálmarsson va demostrar que no l’espanten els reptes. “Si em pressiona que em comparin amb Karabatic? En tot cas, és ell qui tindrà més pressió”, va dir en broma. “Karabatic és un dels millors jugadors de tots els temps i aquestes comparacions són bones per a mi. Jo funciono millor com més pressió tinc. M’afalaga que em comparin amb ell i amb els millors jugadors del món”, va sentenciar. En aquest sentit, tampoc l’espanta el fort dispendi –al voltant d’un milió d’euros– que ha costat l’operació. “El preu del traspàs suposa més pressió, però m’agrada. És un honor. Soc feliç i estic agraït”, etziba.

Pálmarsson va fer algunes consultes abans d’apostar pel Barça, però diu que tampoc li feia falta. “Vaig parlar molt amb Gudjor Valur Sigurdsson, que va estar dos anys a l’equip [del 2014 al 2016]. Em va dir que ni m’ho pensés, que vingués al Barça i que no me’n penediria. La veritat és que tampoc necessitava parlar amb ningú, perquè durant molt temps el meu somni sempre ha estat jugar al Barça. El club sempre ha volgut estar al nivell més alt i jo vull estar en equips guanyadors. A més, l’entrenador Xavi Pascual fa molts anys que és aquí, i això és un bon senyal. L’objectiu al Barça és arribar a la final a quatre i guanyar la Champions. He estat en set i només n’he guanyat dues. L’equip és molt bo i el futur també fa bona pinta”, va remarcar.