Aleix Gómez (Sabadell, 1997) i Xavi Castro (Terrassa, 1996) són les últimes perles formades a la residència Blume, l’eix vertebrador de l’equip d’handbol del FC Barcelona. L’estiu passat van assolir el títol mundial júnior amb la selecció espanyola a Algèria i aquest curs ja reclamen el focus en la màxima categoria. Gómez ha fet el salt al primer equip en la cotitzada plaça d’extrem dret, en territori del capità Víctor Tomàs, i no desaprofita cap oportunitat que li dona Xavi Pascual per exhibir el seu talent. Castro ha hagut d’emigrar a Conca per continuar creixent en la posició de central i s’ha convertit en un dels baluards de l’equip revelació de la lliga Asobal, que després de nou jornades ocupa el tercer lloc de la classificació, empatat a punts amb el Fraikin Granollers. Després de mitja dotzena d’anys compartint experiències al vestidor culer i en les convocatòries de les seleccions catalanes i espanyoles, dimarts es van enfrontar al Palau Blaugrana, amb victòria del Barça per 34-27.

Per Xavi Castro va ser una jornada “molt especial” tornar al Palau i retrobar-se amb tants excompanys. Al central terrassenc no li estranya gens el bon paper de l’Aleix en el primer equip blaugrana. “Per mi és un jugador deu, i no ho dic ara sinó des de fa molt temps. Segons la meva opinió, per capacitat, tècnica i treball l’Aleix es pot convertir en el millor jugador del món”, sentencia. El sabadellenc, que va ser considerat el millor extrem dret del mundial júnior i que ja ha estat convocat per Jordi Ribera en el combinat absolut, tampoc no estalvia elogis a l’hora de parlar del seu excompany blaugrana. “En Xavi Castro és molt bon jugador, amb moltes virtuts. És molt explosiu en les accions d’un contra un i té molta visió de joc. A més, pot jugar tant en defensa com en atac. Penso que haver fitxat pel Ciudad Encantada és una molt bona opció. Ja s’està veient que disposa de molts minuts i, a més, ho està fent molt bé”, resumeix. De fet, després de nou jornades ja s’ha convertit en el màxim golejador de l’equip, amb 40 dianes. Contra el Barça en va marcar sis i es va mostrar infal·lible des del punt de penal, amb 3 de 3. Castro també va deixar la targeta de visita fa un parell de setmanes a Granollers, en què va marcar de penal el gol que va suposar l’empat a 30 en l’última acció del partit. “Quan estàvem al Barça B ens anàvem alternant a l’hora de llançar els penals. És una qüestió de confiança”, remata l’extrem blaugrana.

Aleix Gómez remarca que la relació amb l’ara jugador del Ciudad Encantada va més enllà de la d’un company de vestidor. “Conec la seva família i després de sortir de l’institut de la Blume anàvem plegats en tren cap a casa. Jo baixava a Sabadell i ell continuava fins a Terrassa. Tot i ser d’aquestes dues ciutats ens portem molt bé”, diu, somrient.

Com no podia ser d’una altra manera, les dues joies sorgides del planter blaugrana tenen entre els seus referents jugadors del primer equip del Barça. “A aquests nivells hi ha petits detalls que poden resultar determinants i en aquest sentit en Víctor Tomàs m’està ajudant molt”, subratlla Aleix Gómez. Precisament, el capità blaugrana va ser un dels destacats en el partit contra el Ciudad Encantada, ja que va anotar nou gols després d’haver-se perdut dos partits per qüestions personals. Al seu torn, Xavi Castro comenta: “Sempre m’he fixat en els jugadors d’aquí, del Barça, i lògicament la primera referència és en Raúl Entrerríos, i també en Dani Sarmiento, però ara jugant a França costa més de seguir.”