L’aeroport del Prat es va il·luminar de sobte, ahir al migdia, quan Jessica Vall va entrar per la porta d’arribades internacionals. L’habitual somriure de la nedadora catalana era encara més gran amb les dues medalles que li penjaven al coll: l’or dels 200 metres braça i el bronze dels 100 braça. “Estic molt contenta amb el pas endavant que he fet en la piscina curta”, deia en la seva primera resposta a la premsa. L’Europeu de Copenhaguen ha estat, sens dubte, un moment molt important en la carrera d’aquesta esportista que ha arribat al màxim nivell amb 29 anys: a més de les dues medalles, Vall ha aconseguit quatre rècords estatals. “Un dia més de competició no l’hagués suportat. Necessitava recuperar forces, perquè aquest cap de setmana tenim la copa estatal de clubs i és molt important descansar”, responia comentant la frenètica activitat que ha viscut a Dinamarca.

La bracista catalana va destacar també que els resultats obtinguts en l’Europeu li permeten igualar el seu rendiment en piscina curta i el que pot oferir en piscina llarga. “Volia equiparar el meu nivell en les dues distàncies. Sé que no estic entre les vuit millors del món, però sí que puc estar entre les cinc millors d’Europa.” En l’horitzó apareix, a més, l’Europeu de Glasgow que es disputarà, l’estiu que ve, en piscina llarga. “Sí, les medalles de Copenhaguen em donen confiança pensant en Glasgow. Els detalls que ara em penalitzarien en piscina curta, que són els viratges i les sortides, en piscina llarga seran menys”, manifestava en aquest sentit.

Vall assegurava que diumenge havia gaudit cada moment de la final dels 200 metres braça. Tot i que no va iniciar la cursa gens bé: “Va ser una de les meves pitjors sortides! Per sort, en els 200 la sortida no és tan important com en els 100 o els 50. Hauré d’evitar repetir-ho en una final.” La nedadora del CN Sant Andreu va revelar que, en aquesta final, havia suposat que les seves principals rivals atacarien aviat i que, per això, va decidir atacar a la meitat del recorregut. “Quan vaig veure que després d’accelerar em posava primera vaig voler donar-ho tot. En els últims metres escoltava el públic animant la nedadora danesa i em deia: «Tu pots fer-ho». Quan vaig tocar la paret i vaig comprovar que havia guanyat l’or… em van passar moltes coses pel cap.”

Pel que fa a la medalla de bronze en els 100 metres braça que es va penjar, Jessica Vall va subratllar la seva importància. “Fa poc deia al meu entrenador que semblava una noia de bronze. Per sort, he canviat de metall en els 200 metres. I el bronze dels 100 metres és com si fos un or, perquè no me l’esperava. Abans de sortir, quan mirava les meves rivals, em veia molt petita al seu costat!”, va ironitzar. Preguntada per si té com a objectiu els Jocs Olímpics de Tòquio, la nedadora catalana, que l’estiu del 2020 tindrà 31 anys, va ser prudent: “Haig d’anar pas a pas, de competició en competició. Ara vull acabar la temporada de piscina curta i preparar el classificatori de Glasgow.” Finalment, en comentar l’absència de Mireia Belmonte de l’Europeu de Copenhaguen, no es va estar de llençar floretes a la badalonina: “La Mireia ens il·lumina i ens il·lusiona amb els seus resultats; i tant si l’hem trobada a faltar.”