La natació paralímpica catalana viu un moment esplendorós i un dels noms que més brillen és el de Sarai Gascón, nedadora del CN Terrassa que es va coronar en el mundial de Ciutat de Mèxic, a principi d’aquest mes, amb tres medalles d’or. “Vaig fer un campionat rodó, amb tres ors en les tres proves en què vaig participar. No puc demanar més. A més, vaig aconseguir unes marques molt bones, tot i que va ser molt dur competir en aquella altitud. Vaig complir els meus objectius amb escreix. N’hauria tingut prou amb lluitar per estar a dalt de tot del podi en alguna prova i ho vaig aconseguir en les tres. Va ser una passada”, comenta a aquest diari. Mèxic ha estat l’última parada en la carrera d’aquesta terrassenca, de 25 anys, que va néixer sense part del braç esquerre. Va ser un mundial amb final feliç però amb un inici per oblidar: un terratrèmol va impedir que se celebrés, com estava previst, el mes de setembre. Sarai Gascón ho va viure en primera persona i en va patir les conseqüències. “El terratrèmol va ser molt desagradable, un dels moments més difícils que he passat. A més, la cancel·lació del mundial ens va obligar a replantejar la planificació. En tornar vam tenir molts problemes per poder entrenar correctament, i el mes de novembre, el meu entrenador, el meu company i jo vam haver de pagar de la nostra butxaca un carrer al CAR de Sant Cugat”, explica.

En el mundial va haver de competir amb una altra nedadora catalana de primer nivell, Núria Marquès. Totes dues representen el més florit de l’esport adaptat a Catalunya. “Admiro moltíssim la Núria, és una gran nedadora. A més, és molt jove i té encara molts reptes per complir. Dins de l’aigua som rivals, però fora competim en el mateix equip. És clar que sempre hi ha rivalitat, la mateixa que hi ha amb les altres nedadores. Totes volem guanyar, però sempre amb molt de respecte.” Sarai Gascón no és tan jove com Núria Marquès, que només té 18 anys, però encara li queda corda per estona. Amb tot, la seva carrera va començar ja fa una dècada i són pocs els èxits que li queden per aconseguir. Quins objectius té? “Els objectius que puc tenir no són només medalles. Millorar una marca o qualsevol altra meta d’aquesta mena també motiven. Em sembla que l’objectiu principal que tinc és superar-me a mi mateixa per tal de continuar creixent com a esportista”, sentencia.