Rugbi

SAMU EZEALA

JUGADOR DEL CLERMONT-FERRAND

“No recordo la jugada que em va deixar estabornit”

“A partir d’ara no m’arronsaré abans d’un placatge, si de cas milloraré la tècnica”

“Temo que el meu entrenador estigui pressionat quan hagi de decidir si em fa jugar”

Fe d’errades.
Qui signa aquesta entrevista ha de rectificar tres informacions errònies, publicades ahir en aquest diari, sobre Samu Ezeala: no va néixer a Nigèria, ho va fer a Barcelona; el cognom de la seva família d’acollida és Pahisa, no Pahissa, i el resultat del partit del seu debut al Top 14, entre el Racing 92 i el Clermont, va ser de 58-6 favorable als parisencs i no al seu equip. Queda dit.
El que em va passar li hauria passat a qualsevol altre en un placatge com el que vaig fer davant d’un rival com Wakatawa

El català Samu Ezeala (Barcelona, 11/12/1999) és el jugador del moment en la millor lliga del món després que, aquest diumenge, en el seu debut, perdés el coneixement durant més d’un minut com a conseqüència d’un explosiu placatge. Ara mateix, França debat la conveniència que els jugadors de 18 anys, que encara estan en fase de creixement, puguin debutar en el Top 14. Hem parlat de tot plegat amb el protagonista.

Com es troba?
Molt millor. Vaig arribar a casa ahir a la nit [dimarts], després de tres dies en observació. Hi havia moments en què tenia una mica de mal el cap, però ja estic bé.
És cert que Vitrimi Wakatawa, el jugador contra el qual va xocar quan va quedar commocionat, és un dels seus referents?
Ho vaig dir en una entrevista, abans del partit de diumenge. I és cert, Wakatawa és un dels jugadors en els quals em fixo més. Juga d’ala, com jo, i és un dels millors.
L’ha vingut a visitar a l’hospital?
Sí, sí. S’ha portat molt bé amb mi. De fet, com tot el món del rugbi; especialment la gent del Racing 92. Wakatawa va quedar ben fotut, diumenge. Em va dir que li havia costat dormir.
Se’n recorda del moment de la topada?
No, ho sento. No li puc dir com va anar. Recordo tot el partit fins a la jugada en què vaig quedar commocionat. El meu primer record ja és a l’hospital. Del trasllat des de l’estadi tampoc me’n recordo.
A França, el sindicat de jugadors professionals de rugbi, Provale, ha posat en qüestió que es faci jugar nois tan joves com vostè en el Top 14. Què n’opina?
Que són rucades. Ara mateix, a França hi ha dos debats al voltant del rugbi. El primer, sobre el fet que cada cop més jugadors acaben commocionats. El segon, sobre si els jugadors joves estem preparats per participar en el Top 14. A mi, aquest segon debat, em sembla una rucada, perquè el que em va passar a mi li hauria passat a qualsevol altre jugador en un placatge com el que vaig fer, posant el cap malament davant d’un rival com Wakatawa.
Creu que tot plegat pot provocar que tingui menys opcions de jugar a partir d’ara?
Tinc por que sigui així. Ara el meu entrenador estarà més pressionat, pels mitjans, en el moment de decidir si compta amb mi. Imagini’s que em fa jugar i em torno a lesionar.
En tot cas, anirà amb més reserves en els placatges a partir d’ara?
No, no. Aniré amb les mateixes ganes. El que sí que faré és treballar la manera de posar el cap adequadament en els placatges. Diumenge vaig anar a totes, com sempre, però, a més, era el meu primer partit al Top 14, l’estadi estava ple. No vaig pensar en cap moment en la possibilitat d’una lesió. Volia ajudar el meu equip.
Com va viure els 56 minuts que va estar damunt la gespa?
Va ser una experiència molt bonica, la guardaré per a tota la vida. Espero que no siguin els meus últims minuts al Top 14. Malauradament, vam perdre. Teníem un rival difícil, anàvem amb uns quants lesionats. Personalment, crec que me’n vaig sortir prou bé.
Els que el coneixen diuen que toca de peus a terra i que això l’ajudarà a consolidar-se en la millor lliga del món. És conscient que encara ha de treballar molt?
I tant. A Clermont m’han fet aprendre que no has de creure mai que has aconseguit arribar. He viscut de molt a prop casos de jugadors que prometien molt, que van debutar en el primer equip i un any més tard van sortir del club. Aquestes experiències m’han marcat. No vull que em passi una cosa així a mi.
Com l’han acollit, en el vestidor del Clermont?
Bé, molt bé. Són gent modesta i m’han ajudat molt.
Ha estat preseleccionat per França. En quina selecció vol jugar?
Sí, França em va incloure en una llarga llista de jugadors per fer una estada. Ara mateix no penso en quina selecció vull jugar, no em preocupa. És un assumpte complicat, ja ho veurem més endavant.
El motiva la possibilitat de jugar el Sis Nacions?
Sí, és clar. Podria escollir França, però encara em queda molt. Ja ho decidiré, aconsellat per la gent que m’envolta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.