Tennis

Vint anys de fantasia

Es compleixen dues dècades de la irrupció de Federer en l’ATP

El 2003 va aixecar el primer Grand Slam als 21 anys i el seu repte imminent és recuperar el número 1

Roger Federer va irrompre el 2003 en el panorama mundial obtenint el seu primer títol de Grand Slam a Wimbledon als 21 anys en la seva primera gran final. Havia iniciat la seva trajectòria professional el 1998 i va obtenir la primera de les 1.139 victòries –250 derrotes– que ha anat atresorant contra el francès Guillaume Raoux a Tolosa. Amb 96 títols és el jugador en actiu amb més corones i el segon de la història rere el nord-americà Jimmy Connors (109).

Han passat vint anys i el mite suís continua regalant el seu tennis de fantasia i contribuint decisivament a la longevitat de l’era daurada d’aquest esport amb la seva màgia. La confluència generacional amb altres monstres com ara Rafa Nadal, Andy Murray, Novak Djokovic i Stan Wawrinka, els big five, ha conformat una sinergia cogeneracional que serà difícil de reproduir en el futur. L’interès mediàtic de l’ATP ha trobat un gran impuls amb aquests homes i les seves rivalitats. Només cal veure que dels últims 57 títols de Grand Slam des del 2004, 53 han anat a petar a les seves vitrines. Les excepcions són el Roland Garros de l’argentí Gastón Gaudio el 2004, l’obert d’Austràlia guanyat pel rus Marat Safin el 2005 i dues incursions en l’obert dels Estats Units: Juan Martín del Potro 2009 i Marin Cilic 2014.

Federer ha arribat a 30 finals de Grand Slam i n’ha guanyat 20, més que ningú. També atresora sis títols en la copa Masters –més que ningú–, una copa Davis, una plata olímpica en individuals (2012) i un or en dobles (2008) al costat de Wawrinka. El dèficit que l’humanitza i que revalora la seva supremacia actual és que els anys 2013, 2014, 2015 i 2016 no va guanyar cap Grand Slam i semblava que la seva producció estava exhaurida. Reciclat, ara fa tot just un any va recuperar la fiabilitat a Melbourne. Des de llavors, ha guanyat tres dels últims cinc Grand Slams fidel al seu estil. El canvi de raqueta, més llarga i que li permet donar més efecte a la pilota, i la inclusió en el seu cos tècnic de Stefan Edberg temps enrere (2014-2015) van ser clau. El suec li va fer veure la importància del treball tàctic. Amb el croat Ivan Ljubicic al costat ha accentuat la progressió. Federer estava acostumat a tirar pel dret sense pensar gaire en les virtuts del contrari. També va ser vital l’aturada en el tram final del 2016 per preparar-se i la dosificació del primer semestre del 2017.

Cilic, ambiciós

“Vull seguir treballant per ser el número 1”, va dir Marin Cilic tot just caure en la final. Des d’avui el croat és el número 3 de l’ATP i la seva ambició no té límits. Nadal, malgrat que va cedir per lesió a quarts contra el balcànic, es manté al capdamunt de l’ATP, però només té 155 punts de marge respecte a Federer, i el suís el podria eixugar ben aviat si venç a Dubai a final del mes vinent. Federer, que té el rècord de permanència en el número 1 amb 302 setmanes però que no ocupa aquesta posició des del novembre del 2012, està endollat: “El suport del públic em motiva per seguir disfrutant. Tornaré.”

Hyeon Chung, la revelació

Hi ha consens en el fet que el coreà Hyeon Chung, eliminat a semifinals per Federer quan es va retirar en el segon set per lesió, ha estat la gran revelació a Austràlia. Amb 21 anys, l’asiàtic ja havia despuntat guanyant la copa Masters de joves, però no s’esperava ua eclosió tan eloqüent. Ha pujat 29 posicions en el rànquing ATP i és 29è. L’altra gran sorpresa és que el desconegut i controvertit nord-americà Tennys Sandgren arribés a quarts. Ha ascendit 42 posicions i és 55è. La notorietat adquirida per Sanders el va obligar a esborrar comentaris homòfobs que havia fet en el seu compte de Twitter.

743.000 espectadors

Les xifres oficials revelen que 743.000 espectadors van presenciar els partits de l’obert d’Austràlia en el magnífic Melbourne Park. La final va ser seguida simultàniament pels 15.000 espectadors que van omplir a vessar la Rod Laver Arena i per 7.000 més que la van veure en una pantalla gegant en la Margaret Court. El torneig és cada any el més valorat pels tennistes i cuida tots els detalls. Els premis, com en altres tres Grand Slams, són estratosfèrics. Per això, les quatre federacions que organitzen Grand Slams tenen força més recursos econòmics que la resta. A Austràlia 2018, tant el vencedor masculí com la guanyadora femenina –la danesa Caroline Wozniacki– s’han endut 2,6 milions d’euros.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)