Hoquei sala
Una flama que s’apaga
Hoquei sala. El món de l’estic mira cap a una altra banda però la modalitat ‘indoor’ ha perdut pes, importància i presència entre els principals clubs del país, que ja no hi compten gens
La gent s’abraona sobre la barana de la part més baixa de la grada del pavelló de l’Egara. Si s’asseuen no veuen la línia que queda gairebé a l’altura de les banquetes que estan incrustades sota la grada. Per això tothom està dret. El pavelló està ple i hi ha caliu per veure el partit pel bronze i la final del campionat de Catalunya que s’ha disputat durant un cap de setmana frenètic.
“Sempre m’ha agradat l’hoquei sala. És ràpid, vistós..., però es fa curt. Aquest any només hem jugat un cap de setmana”, diu un dels jugadors quan acaba el partit i es camufla entre els familiars i amics que l’han vingut a veure. La final la disputen el Terrassa i el Barça, equips que lluiten per no baixar en la divisió d’honor d’hoquei sobre herba. “Les diferències s’igualen, els partits són més disputats i passen moltes més coses”, analitza Roger Pallarols, tècnic del Junior, que va acabar quart en el campionat de Catalunya.
L’hoquei sala agrada, però ningú hi dedica temps ni esforços. Els jugadors i les jugadores s’ho passen bé, competeixen durant l’aturada de la lliga d’hoquei sobre herba i agafen ritme per afrontar el segon tram del curs, on es juguen els títols importants de la temporada. Des de mitjan novembre fins a finals de febrer la lliga para i els que no van convocats amb les seleccions espanyoles s’estan molt de temps sense competir. Només el campionat de Catalunya –en el cas dels conjunts catalans– i l’hoquei sala satisfan la necessitat de competir. “Estem reduint els calendaris per als jugadors que van a la selecció. Però n’hi ha molts més en el món de l’hoquei de casa nostra”, analitza Fede González, entrenador del Barça, campió de Catalunya i únic representant català en el campionat d’Espanya que es disputa el cap de setmana que ve a Màlaga. “Durant una època, els jugadors que tenien menys protagonisme donaven el màxim a l’hoquei sala per guanyar-se un lloc, agafar confiança i minuts. Genera competitivitat, millora molts aspectes del joc i beneficia el nivell”, diu Pallarols, que lamenta que el Junior no pugui afrontar el viatge a la ciutat andalusa per al torneig estatal. L’equip femení de l’entitat santcugatenca sí que disputarà aquest cap de setmana el torneig estatal a l’INEF de Barcelona.
Els problemes econòmics, que han fet estralls en aquest esport i que han fet que el nivell de les competicions espanyoles baixi, també han repercutit en la modalitat de sala. L’any 2012 la federació va prendre la decisió de desfer la selecció espanyola d’hoquei sala. “Si hi hagués un combinat que participés en campionats continentals, segur que els clubs hi dedicarien més temps”, coincideixen Fede González i Roger Pallarols. “La modalitat d’hoquei sala és residual i no li veig futur a nivell de primers equips. Els entrenadors no hi dediquen temps. Crec que és una bona manera de potenciar l’hoquei sobre herba a les escoles, als centres educatius, i per potenciar la crescuda de fitxes federatives, però no crec que hi torni a haver una revifada de l’hoquei sala. De totes maneres, no tanco cap porta”, analitza Santiago Deó, president de la Federació Espanyola d’Hoquei. “És una magnífica manera de potenciar l’hoquei perquè necessites menys efectius i unes instal·lacions més senzilles i menys cares, però no ens podem quedar aquí. Amb quatre patrocinadors i una mica d’afecte tindries una lliga atractiva”, contraposa Fede Gonzàlez.
“Hi ha poca tradició i pocs calés, però no ens podem resignar per això”, considera el tècnic del Barça, que és un dels entrenadors més reconeguts en la modalitat d’hoquei sala. “El tema de l’indoor és una discussió que dura i sempre hi és. Però no avancem, no se senten propostes. És una flama que s’està apagant lentament”, conclou Roger Pallarols.