Ricardinho es cargolava de dolor a la banda. Una topada amb Pola, company seu al Movistar Inter, l’havia deixat fora de combat. El jugador gallec va caure sobre el turmell de l’astre portuguès i el dolor era tan agut que no va poder tornar a la pista. Quedava gairebé una part sencera de pròrroga. Aleshores, Bruno Coelho, que havia empatat la final a dos minuts del final del temps reglamentari quan semblava que Espanya s’enduria el premi gros, es va apropar i li va dir a cau d’orella: “Descansa i no et preocupis per res, marcaré i serem campions d’Europa.” I així va ser. Tal com va relatar al seu company i amic Ricardinho, que, minuts més tard, celebrava amb efusió –i amb una visible coixesa– la seva primera corona europea. “Abans del llançament, tot i la transcendència del moment, estava molt tranquil. Notava que tenia onze milions de portuguesos rere meu”, va afirmar l’heroi de la final abans d’enlairar el vol cap a Lisboa. “Hem de valorar el que ha fet Portugal. El país està millorant i creixent molt en els últims anys”, va dir Ricardinho, millor jugador del torneig i màxim golejador del campionat europeu amb set dianes, cofoi.

Portugal s’acabava de treure un pes de sobre. “És nostra”, “èpic” i “campions”, les tres fórmules triades pels diaris esportius A Bola, O Jogo i Record, respectivament, en la ressaca després del triomf en l’europeu de Ljubljana. Respiren alleugerits els portuguesos que, des que el mag Ricardinho comanda la selecció del país, sempre havia estat una de les seleccions a tenir en compte en les travesses. A l’hora de la veritat, però, acabava desinflant-se i només se li recorda una final i dues semifinals més. Portugal ja té el títol que buscava i que l’acredita ja com una de les grans seleccions del món. El conjunt dirigit per Jorge Braz, a més, va aixecar el títol exhibint galons i una fortalesa davant les adversitats que no se li recordava. L’Azerbaidjan es va avançar en el duel de quarts de final però va acabar sent golejada per 1-8. Rússia, candidata al títol amb una barreja del talent brasiler nacionalitzat i de l’ordre rus, també va colpejar en les semifinals amb una diana d’Eder Lima però Portugal, molt solvent durant tot el campionat, va saber remar durant els quaranta minuts fins a acabar capgirant el marcador. I dissabte, amb Espanya manant sobre la pista, va saber patir, va veure com Miguelín estavellava una pilota al travesser des del doble penal amb 1-2 i va acabar capgirant el marcador amb una diana de Bruno Coelho quan els penals ja s’ensumaven. Sense Cardinal, l’expivot del Movistar Inter i un dels grans referents del futbol sala del país, però amb un grup consagrat de futbolistes que voregen la trentena i una representació important de jugadors de l’Sporting que disputarà la final de la UEFA Futsal Cup, en què també hi ha el Barça, Portugal s’ha guanyat el respecte.