Lindsey Vonn es va acomiadar del que ella mateixa va dir que seria el seu “últim descens olímpic” amb una medalla de bronze i llàgrimes als ulls. Emocionada en recordar-se del seu avi, Don Kildow, a qui volia dedicar la victòria després de la seva mort el novembre passat, la nord-americana va reconèixer que, amb 33 anys i unes quantes lesions superades, ja no es veu amb forces per afrontar un altre cicle olímpic, per bé que tampoc va anunciar cap data de retirada.

Era, doncs, la penúltima oportunitat que Vonn tenia d’omplir un palmarès olímpic que, sense la lesió que la va apartar de Sotxi 2014, podria haver estat encara més brillant. La combinada de la matinada passada haurà estat, doncs, la seva última prova olímpica, atès que no està prevista la seva participació en la prova per equips mixtos, especialitat que s’incorpora en aquests Jocs.

Campiona en el descens de Vancouver i bronze en el supergegant dels mateixos Jocs, Vonn aspirava a convertir-se en bicampiona olímpica de la prova reina, un fet només assolit per l’alemanya Katja Seizinger, que es va imposar en els descensos de Lillehammer 1994 i Nagano 1998.

Abans de la seva baixada, la italiana Sofia Goggia ja havia aconseguit el temps (1:39.22) amb el qual guanyaria la medalla d’or. Vonn va sortir dos llocs rere seu, però, amb 47 centèsimes de retard, no va poder superar el registre de la italiana. L’americana aconseguia, de moment, la plata, però finalment la noruega Ragnhild Mowinckel, que va quedar a només nou mil·lèsimes de la victòria, la va relegar a la medalla de bronze.

Per a Goggia, nascuda a Bèrgam fa 25 anys, aquesta era la seva primera medalla olímpica, amb la qual, a més, es converteix en la primera italiana que guanya la prova reina dels Jocs Olímpics. Mowinckel, malgrat que només ha fet dos podis en copa del món, va sumar la medalla de plata a la que ja va guanyar la setmana passada en el gegant.

“Ahir, després del tercer entrenament, vaig entendre com havia d’esquiar avui. [...] Soc feliç perquè no he fet cap error”, va explicar Goggia sobre la seva victòria, mentre que Mowinckel es feia creus de la seva medalla de plata: “El meu millor resultat en un descens era el sisè lloc. No tinc paraules per explicar com em sento.”

Però va ser Vonn, que ahir es va convertir en l’atleta de més edat amb una medalla olímpica en esquí alpí, qui va acaparar més micròfons. La nord-americana no va amagar una certa decepció per no haver pogut dedicat el triomf al seu avi. “Hauria volgut guanyar en honor del meu avi, però sé que estaria orgullós de mi”, va explicar, abans de desvelar que ja no compta arribar a Pequín 2022: “És el meu últim descens olímpic, m’agradaria poder competir per sempre, però el meu cos ja no pot aguantar quatre anys més.”