ASTRID FINA
'RIDER' PARALÍMPICA
“Arribo als Jocs en el meu millor moment esportiu”
La ‘rider’ catalana té moltes possibilitats d’aconseguir una medalla en la competició que comença dilluns que ve
Fa quatre anys que s’entrena per als seus segons Jocs, els de Pyeongchang, que arrenquen avui
L’única catalana en els Jocs.
A Astrid Fina, l’única representant de Catalunya a Pyeongchang, li van haver d’amputar el peu dret de resultes d’un accident de moto, el mes de maig del 2009. El 2011, motivada per un amic, va començar a practicar el surf de neu. Un any més tard, a Sotxi, va participar en els seus primers Jocs Paralímpics.
Esportivament, l’Albert Mallol ho és tot per a mi. Si guanyo una medalla, la guanyarà ell també. Som un ‘pack’
Els Jocs Paralímpics que avui s’inauguren a Pyeongchang seran els segons per a la catalana Astrid Fina (Barcelona, 1983), després de debutar a Sotxi amb un meritori sisè lloc quan acabava de començar a practicar el surf de neu. Les medalles que va aconseguir fa un mes, en la copa del món del Canadà, en cros i en Banked eslàlom, la situen com una de les favorites per pujar al podi en la competició que començarà dilluns que ve.
Està a punt de participar en els seus segons Jocs Paralímpics. A Sotxi hi va anar quan s’acabava d’iniciar. Quatre anys després, a Pyeongchang, com afronta la competició?
Molt més preparada, tècnicament, mentalment i físicament. A Sotxi no sabia on anava, no era conscient del que estava fent. Aquest cop m’he preparat per a aquest moment durant tot un cicle olímpic.
Amb tot, a Sotxi va acabar sisena, un resultat notable. Quin és l’objectiu que es marca a Pyeongchang?
L’objectiu és aconseguir una medalla. Però serà molt difícil, som cinc riders amb possibilitats. Ho hauré de lluitar i hauré de ser molt forta mentalment.
El somni de la medalla el veu possible? Quina sensació té?
El veig tan possible com difícil. L’hauré de lluitar molt, enfrontant-me a un circuit amb un salt final molt considerable. Però, si mantinc el cap fred, per què no?
En quin estat de forma es troba? Ha aconseguit arribar als Jocs en el punt de forma màxim?
Em trobo en el meu millor moment esportiu. Em sento forta i sé el que em trobaré. Els darrers quatre anys, especialment l’últim, he tret molt de suc a la meva feina.
Ha pogut comprovar l’estat de forma de les seves rivals?
Sí, al Canadà [el mes passat, en la copa del món, en què Astrid Fina va tenir una actuació destacada]. En som cinc amb possibilitats molt similars. Especialment hi ha dues holandeses i una australiana que no m’ho posaran gens fàcil. Però no tinc cap por. Totes ens estem preparant per al mateix.
Que sigui l’abanderada de la delegació espanyola s’ha d’interpretar com que és la principal esperança del combinat estatal en aquests Jocs?
No, no és així. No em sembla que sigui la principal esperança, ni de bon tros. Crec que soc l’abanderada com a premi a tot l’esforç que he dedicat a la meva preparació.
Dilluns que ve debuta, en la prova de cros, i divendres de la setmana que ve competeix en ‘banked slalom’. En quina de les dues proves es veu amb més possibilitats?
El border cross es fa de dos en dos i depens més del que faci l’altre. A més, hi ha contacte físic. I m’agrada, és la prova que m’agrada més, perquè hi tinc més possibilitats.
Pujar al podi suposaria la culminació del canvi que ha suposat el surf de neu en la seva vida?
Seria el màxim, sí. Per a mi i per als meus tècnics. La culminació de la lluita dels últims cinc o sis anys.
L’amic que la va convidar a iniciar-se en el surf de neu, què diu ara que la veu en uns Jocs, al màxim nivell?
El Quico Caballero al·lucina i s’alegra molt per mi. Sempre ha estat al meu costat, abans i després de l’accident, quan ho vaig passar fatal. Gràcies a ell he pogut arribar fins aquí i se sent molt orgullós de mi. Com jo de tenir-lo al costat.
Què suposa per a vostè l’ajuda de l’Albert Mallol, el seu entrenador?
Esportivament, l’Albert ho és tot per a mi. Em va agafar des del principi, i per a ell soc com un experiment. S’ha desviscut per aquest projecte. Per això, si guanyo, guanyarà ell també. Som un pack.
Ja coneix les instal·lacions dels Jocs de Pyeongchang, perquè hi va estar l’any passat. Llavors deia que el desplaçament des de la pista fins a l’allotjament era molt llarg. Encara passa el mateix?
El desplaçament és d’aproximadament tres quarts d’hora. Massa llarg. No pots anar i tornar per tal de desconnectar una estona. A més, depens d’uns autobusos. És un mica empipador.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dijous,25 abril 2024