Atletisme

40è aniversari maratonià

Atletisme. Manel Fernández va ser l’únic participant en la marató d’abans-d’ahir que també havia fet la del 1978, a Palafrugell. “La primera a Barcelona va ser el 1980, vaig fer 2h25”, recorda l’excampió català

Dels prop de 17.200 corredors que abans-d’ahir van prendre part en la marató de Barcelona, només un havia participat en la primera que es va fer a Catalunya, el 1978, a Palafrugell: Manel Fernández (Pozo Alcón, Jaén, 1956). “L’únic participant, i s’ha comprovat, que va córrer el 1978, en la primera marató que es va fer, que va ser a Palafrugell. I la primera a Barcelona va ser l’any 1980; vaig fer 2h25 i va ser el primer any que vaig anar amb la selecció catalana. Em va guanyar Domingo Catalán i, al davant, hi havia tres anglesos. Vaig quedar cinquè de la general i al campionat d’Espanya vaig fer 2h24”, recordava Fernández, que diumenge va aconseguir baixar de les 4 hores i va ser el 6.893 a l’arribada. “En els darrers 3 o 4 quilòmetres he anat molt tranquil perquè el més important era arribar. I són 42 quilòmetres, que a la meva edat...”, va dir diumenge mateix l’actual president del CA Lloret la Selva, club de Jonathan Romeo i Àngel Mullera.

Ningú s’entrena

“El primer any érem 180, el segon cap a 600 i el tercer, que va ser el primer a Barcelona, més de mil. Ha anat pujant i ara en aquesta érem més de 17.000; no sé els que han arribat”, explicava Fernández, andalús de naixement, que va emigrar amb la seva família a Palafrugell, municipi del qual el seu germà Juli va ser l’alcalde, si bé des del 1978 viu a Santa Coloma de Farners. “Des que vaig arribar-hi vaig agafar el club d’atletisme i des del 1981 porto el Consell Esportiu de la Selva [fa 27 anys que organitzen el Gran Premi de Cros, d’on han sortit Adel Mechaal, Esther Guerrero o els lloretencs Romeo, Mullera i Josep lluís Blanco]. El 1991 vaig treure les oposicions al Consell Comarcal”, hi afegia. “Ara només jugo a pàdel i a tennis. Vaig fer la mitja de Banyoles l’altre dia [4 març], i el dia abans la volta a l’Estany entrenant-me. És la preparació que he fet, la resta jugar a tennis i pàdel. És clar, aquest any he fet la marató 76 i tota la vida he estat amb l’esport. Abans en feia cinc o sis a l’any i en totes baixava de 2h30, quedava 24, 25...”, va dir un dels pioners al país, que ha vist a primera fila l’evolució i la fal·lera dels darrers anys: “La qualitat dels atletes d’aquí Catalunya no és la mateixa. Hi ha molta gent que s’hi dedica i jo no sé en quin lloc he quedat, però hi havia molta gent al darrere.” “Ha crescut molt la quantitat de gent que ho practica, però la qualitat d’abans, en què al nostre club, al Farners dels anys vuitanta, hi teníem set o vuit atletes que baixàvem de 2h30 a la marató... Ara gairebé ni ho fa el primer de Catalunya i, a més, abans molts ho fèiem perquè ens agradava i ens esforçàvem. Avui en dia hi ha els tres o quatre que s’hi guanyen una mica la vida. Abans érem molts que teníem un cert nivell i que no vivíem d’això perquè jo feia de mestre. Abans no hi havia professionals”, hi afegia.

Manel Fernández, professor d’educació física a La Salle, va guanyar els campionats de Catalunya el 1981 i el 1983. 2h24, que no són dolentes. Després es va fer càrrec de la preparació física del Palamós quan va militar segona A, del 1989 al 1995. “He estat sempre actiu i he anat fent: vaig entrenar la Quima Casas de marató, que va arribar a fer 2h42; Pere Arco...”

Quan Catalunya va guanyar Espanya, a Nova York

“Del campionat de Catalunya vam anar al d’Espanya, el 1980. I a Nova York, Estocolm... Amb la selecció catalana, cosa que ara no es fa. I vam quedar tercers per països, davant d’Espanya a Nova York”, recordava Fernández abans d’aquesta última marató, la seva marató número 76. “No és que corri molt, faré 62 anys, però Barcelona sempre m’agrada i fa set o vuit anys que hi vaig sempre. Abans en feia quatre o cinc a l’any.” El selvatà corre amb la samarreta de quatre barres i, diumenge, a més dels mitjons amb l’estelada, duia un llaç groc en solidaritat amb els presos polítics i per demanar-ne l’alliberament. “Últimament estava fent Barcelona i València. Sant Sebastià també l’he fet molts cops. I aquest any estava inscrit a València però al final no hi vaig anar perquè la setmana abans [18 de novembre] van sortir banderes en una manifestació que no m’agradaven i vaig decidir no anar-hi. Tenia la inscripció ja feta i pagada, però no em va agradar”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.