Més que un renaixement, estem canviant moltes coses: després de l’acord amb ASO l’any passat, en l’apartat comercial han canviat algunes coses. I sí que hem canviat una mica la imatge, l’arribada i el disseny. Per exemple, els mallots, que fa temps que hi anàvem al darrere perquè era molt difícil de distingir-lo al pilot. I vam pensar que aquest nou disseny, guardant la forma de les tres ratlles, i fent-ne de les classificacions, faria que l’aficionat de seguida pogués identificar-los. I televisivament també és més visual.

Ha canviat la retransmissió, ja que aquest any arribarem a 190 països dels cinc continents i esperem que el senyal i la imatge en alta definició guanyin molt. De mica en mica, ha de quedar molt clar que nosaltres som els responsables de la part esportiva, que la part tècnica és de la Volta i que segueix sent del club. ASO gestiona la part comercial i els drets de televisió, que és molt important. I crec que el binomi aquest comença a funcionar, no en podem esperar el cent per cent encara, però hem d’anar treballant. De mica en mica, s’aniran veient els canvis.

El voluntarisme... Nosaltres seguim sent els mateixos i és molt important la comercialització i el tema dels drets televisius. Però tu mateix has vist que els que estem al peu del canó som els mateixos. Hem passat moments molt complicats. Tampoc ho vull centralitzar tot en mi, perquè pecaria de falsa modèstia si digués que he estat jo sol, però hem batallat molt, sí. Ara, també he de dir que en tot moment hem tingut el suport de les institucions, començant per la Generalitat i les Diputacions i acabant pels ajuntaments per on passem, i ajuntaments importants com el de Barcelona, i gràcies a això ho hem pogut tirar endavant. Però és veritat, hem passat moments delicats.

I és clar, abans ens ho havíem de fer nosaltres i nosaltres no en sabem, d’això. D’organitzar curses, al final i després de tants anys, en sabem. Però sí que és veritat que en el tema comercial anàvem coixos, i la crisi mundial sí que ha afectat, sobretot al seu moment. Ens anem recuperant i han entrat empreses noves, nous patrocinadors i d’altres que ja teníem s’han reforçat. Estic molt content, en aquest sentit.

Set són el màxim. Sempre he partit de la base que són els divuit de facto i, a més, si hi ha equips de la resta de l’Estat que siguin de categoria continental professional també els convidem. I, si hi ha algun corredor català en algun equip, sigui d’aquí o sigui de fora, aquest equip hi està convidat. I amb en Jordi Simon tenim una relació especial, particular. Conec personalment la família i si ells ho volen, hi estan convidats. Personalment, em sap molt greu que l’Òscar Pujol, que està en un equip a l’altra punta del món [Japó], no pugui venir, perquè és un corredor molt bo i amb molta classe, que és una llàstima que no hi pugui ser perquè a mi m’agrada molt.

Sí, però no hem d’oblidar que en Marc està en un equip en què hi ha Valverde i Quintana. L’any passat ja va fer una gran Volta i ara veurem com la planteja l’equip. Però jo el veig molt bé, en la París-Niça la setmana passada el vaig veure molt bé i ahir [diumenge] vaig parlar amb ell i està molt animat i amb molta força. Que n’estiguin pendent, és clar que és bo, bo per a nosaltres i per al ciclisme. I per a l’esport català també, és clar.

Sí, ell [Froome] ha vingut diversos anys i com que aquest any fa un calendari diferent no ve. Però jo sempre dic el mateix de qui no ve: ho respecto i ho entenc. Pel que fa a en David, sí que em sap greu, sincerament, perquè torno a dir que no entro a valorar si ve un o ve l’altre, però com a organitzador m’agradaria que vingués.

Hi va haver l’època dels escarabajos, que en dèiem, va baixar i ara sembla que es torna a recuperar i, a més, abans parlàvem més d’escaladors però és que ara hi ha esprintadors i de tot. I està bé, això també, perquè donen molt color i són gent molt educada i molt atenta.

Amb l’Israel Cycling Academy, hi tinc relació i conec molt l’Òscar Guerrero, que ens va demanar mig de venir i el podem considerar mig català, també, perquè està instal·lat a Girona.

Per a cada etapa en que hi podria haver un problema, hi ha un pla previst. Nosaltres, quan preparem la volta ja tenim les etapes i un pla previst. Dissenyem la Volta pensant a donar espectacle, però ja sabem com va això, que no saps mai quina serà l’etapa decisiva: encara que hi hagi les dues reines, que són les de muntanya. I qui et diu que qualsevol dia, com fa tres anys, no hi ha aquesta escapada com aquí a Calella que et rebenta la cursa?