D’entrada, vull recordar que han estat deu anys en els quals s’han assolit fites esportives com el mundial, les Final Six i les finals de l’Eurolliga. Hem assolit bona part dels objectius traçats el 2008 i el 2012, però considerem que encara tenim coses a aportar i reptes a consolidar. De fet, l’eslògan de la campanya era Centenari, nous reptes. Hi ha dos pilars que destaquen per damunt de tot: el campionat d’Europa de waterpolo del juliol, en bona part treballat durant l’anterior legislatura, però ara tenim l’obligació que surti bé i que serveixi per promocionar el waterpolo. Tenim experiència organitzativa i estic convençut que anirà bé. I l’altra obligació que tenim, perquè sempre dic que els campionats es recorden pels resultats, és intentar que hi hagi un èxit dels dos equips estatals, formats bàsicament per jugadors catalans. És una oportunitat única per promocionar els nostres esports, que són minoritaris, malgrat els èxits que tenen. L’altre gran pilar és la commemoració el 2021 del centenari de la federació, que va ser inaugurada el febrer del 1921.

Els propers anys serà complicat. Però amb la natació artística tenim molt d’interès a organitzar un campionat internacional de nivell de l’estil del Japan Open. Estem treballant perquè l’any que ve es faci a Barcelona. D’altra banda, voldríem canviar la imatge corporativa i fer del centenari una gran festa per podem emocionar-nos i presumir de la nostra feina.

Soc molt ambiciós amb el canvi dels estatuts de la federació: m’agradaria modernitzar-los i posar-los en solfa per molts anys, amb un canvi fonamental a l’assemblea, on hi hagi més representació dels diferents estaments de la federació. Tenim canvis a tots els comitès esportius i hi ha noves idees. I volem seguir treballant en l’expansió territorial de les nostres disciplines.

He volgut que el procés electoral fos impecable i l’hem preparat igual. He tingut el suport de la majoria de la natació catalana, des del club més gran fins al més petit. Valoro que els deu anys de feina tenen el suport de la natació catalana. Sense aquesta complicitat i confiança possiblement no ens hauríem plantejat de seguir. Aquesta acceptació m’omple d’alegria, en una feina tan àrdua com aquesta i de vegades complicada perquè hi ha cinc disciplines, quatre de les quals són olímpiques. És una federació amb molt de pes, però difícil.

Per exemple, donar una empenta al patrocini. Hem de trobar marques que, més enllà dels acords comercials, donin suport al nostre esport. El nostre model de federació ha funcionat, però ara està pràcticament esgotat i estem obligats a generar recursos a través de la gestió d’instal·lacions, com ja fem en alguns casos, o per la via del patrocini i promoció aprofitant les noves tecnologies i superant les publicitats clàssiques.

És el que és complicat a les federacions catalanes. Els nostres acords publicitaris no són fàcils de visualitzar. No tenim una lliga potent, encara que la majoria dels clubs de la divisió d’honor ho siguin, i és on les grans marques poden apostar. Hem de ser imaginatius en aquest sentit. Movem al voltant de 21.000 llicències i hem de ser capaços de crear eines i fórmules. Les subvencions suposen un 15% del nostre pressupost i si no creem recursos ens quedarem estancats. En el nostre esport no tenim samarretes per exhibir publicitat i hem de mirar si a través de micromecenatge...

Moltes vegades em faig aquesta pregunta. Estem mancats de grans noms com havia passat en altres èpoques. Hi ha una bona base, però no hem aconseguit que facin el pas definitiu. Hem de treballar molt fort en això i arribar a un nivell internacional tan alt com sigui possible. No hi ha una única resposta i hi ha diferents factors que hi incideixen. També és cert que èxits com els de la Mireia Belmonte fan evident aquesta mancança.

Tots aquests campionats tenen moments crítics, com també va passar amb el mundial. Però no hi hagut mai cap discussió des de la federació espanyola ni l’europea. Sí que des de la LEN se’ns ha preguntat, però sempre he estat igual de contundent en la resposta: tranquils que el campionat es farà i no hi haurà cap problema. Certs esdeveniments creen preocupació, però mai s’han plantejat si Barcelona havia de ser o no la seu de l’europeu. Els moments crítics tenen més a veure amb diferències de criteris amb la LEN que no pas amb la situació política. Ningú es plantejaria de portar l’europeu a Madrid. Hi ha una estructura organitzativa consolidada i no es pot canviar de lloc en quinze dies.

És una persona molt estimada, ve a les piscines com a aficionat, participa en competicions..., és molt propera i per això ho vam expressar: no ens agrada la seva situació. Evidentment, manifestem el nostre suport a tota la resta d’empresonats. També he de dir que a la FCN estem al costat de tots els federats. Sempre hem vetllat per la independència política de la federació. És un organisme transversal i intentem no posar-nos en política. Però és una federació catalana i no podem ser aliens al que passa al nostre país. Aquest matí [per dimecres] hem tingut una reunió amb el president del Parlament, Roger Torrent, i ens venia a dir que més enllà que tu siguis blau o vermell hi ha una sèrie de coses en les quals ens hi hem de trobar tots, i hi estic absolutament d’acord. Hi ha uns principis democràtics i de llibertats que en aquests moments es comencen a posar en perill. Aquí sí que la federació sempre hi serà. Vetllem per la nostra independència, però ens pronunciem en temes tan flagrants com aquests.