Marina Garcia ha recuperat protagonisme en la natació estatal i ha estat una de les referències en l’Open Primavera de Màlaga, on ha aconseguit la mínima per a l’europeu de Glasgow de l’agost en la prova dels 200 braça i confiava que també l’incloguessin en els 50 i 100, encara que en principi no ha estat així. “He nedat bastant bé i he aconseguit l’objectiu.” Des de l’estiu ha donat símptomes del canvi i al desembre ho va confirmar participant en l’europeu de piscina curta a Copenhaguen i es va classificar per a la final dels 200 braça.

Fa sis anys, quan la barcelonina forjada al Mediterrani en tenia disset, li van penjar la primera medalla en una competició internacional absoluta. Va ser en l’europeu de Debrecen, Hongria, on va quedar tercera en la prova dels 100 braça (1:07.91) i confirmava les sensacions i evidències transmeses en l’etapa júnior, en la qual va guanyar dos campionats d’Europa i dos subcampionats. Un any més tard, va acabar la temporada en la sisena posició del rànquing mundial dels 100 braça gràcies a l’actuació al mundial de Barcelona (1:07.08) i va decidir fer les maletes i compaginar els entrenaments i els estudis a la prestigiosa Universitat de Berkeley, a Califòrnia, on es va llicenciar en public health (‘sanitat pública i nutrició’).

Els quilòmetres la van distanciar de l’equip absolut de la federació espanyola: “Era un risc que corria, però ho vaig fer. La federació no em va facilitar les coses, però em compensa tenir llicenciatura.”

L’estiu passat va tornar a casa i, des de llavors, s’entrena al CN Sabadell amb el tècnic Bart Kizierowski amb la voluntat de tornar a la cresta de l’onada del panorama estatal i internacional. Malgrat les experiències que ha viscut, encara té 23 anys i temps per rememorar alguns dels capítols més destacats, com els rècords d’Espanya que ara mateix ostenta Jessica Vall (Sant Andreu), la gran rival a l’aigua i amb qui protagonitza un dels duels més interessants en l’àmbit estatal. “Aquests duels m’ajuden molt per millorar a escala mundial. Tenim estratègies diferents i crec que algun dia puc acabar arribant abans que ella.”

Els temps que ha registrat a Màlaga confirmen que torna a estar entre l’elit continental. Té la cinquena millor marca europea i la quinzena del món amb els 2.25.38 en els 200 braça i la novena d’Europa en els 100 braça (1.08.03).

Els criteris de selecció per a l’europeu han estat dels més exigents dels últims temps –els nedadors havien d’acreditar les mínimes en les sèries preliminars, en les semifinals i acabar entre els dos primers a la final–, i això els ha obligat a esprémer-se de la mateixa manera que ho haurien de fer en un europeu o mundial. “Ha estat un bon simulacre. Tinc la seguretat que ho he fet bé i que estic entre les millors. En els 200 metres he nedat tres cops al nivell del rànquing europeu.”

Amb vista a la cita escocesa, la catalana té clar el seu objectiu: “Classificar-me per a la final dels 200 braça.” Un resultat que li permetria agafar confiança en un “any de transicions i adaptació als nous entrenaments”. Per acabar, Garcia, que abans de Glasgow passarà pel campionat d’Espanya de Sevilla i els Jocs del Mediterrani, és una veu privilegiada per retratar la situació actual de la natació estatal: “He vist uns júniors molt preparats, en canvi, a nivell absolut costa més.”