L’handbol francès ha dominat amb mà de ferro els tornejos internacionals de seleccions la darrera dècada (dos títols olímpics, quatre de mundials i dos d’europeus) però els seus clubs no aconseguien traslladar aquesta governança a les competicions europees. Amb tot, durant el cap de setmana han fet saltar la banca. Per primer cop en les històries de les finals a quatre de la Champions hi haurà tres equips de la mateixa lliga, en aquest cas la francesa. No és cap sorpresa, és clar, la presència del poderós PSG, que els darrers anys ha estat el principal candidat a aixecar el títol, però la classificació del Montpeller era absolutament inesperada perquè era en la segona divisió de la Champions –el grup C–. Els occitans han completat dues eliminatòries monumentals eliminant successivament el FC Barcelona i el Flensburg, dos dels favorits a aixecar el trofeu. Tot i que és el sol club francès campió d’Europa –2002/03– té una plantilla modesta i, a més, liderada per dos jugadors joveníssims, de la generació del 1997, Melvyn Richardson –fill del llegendari Jackson– i Fàbregas, futur jugador del FC Barcelona.

El Nantes, en constant progressió aquestes darreres temporades, és l’equip que té més passat blaugrana. De fet, els seus tres principals jugadors esquerrans –Gurdindo, Lazarov i Balaguer– van jugar en el club català. Balaguer s’hi va formar i Gurbindo –el màxim golejador de l’equip– va anar-se’n sense cap oferta de renovació sobre la taula. El cas de Lazarov és diferent per l’edat del lateral, però en tot cas el Barça, de moment, no hi ha guanyat amb el canvi per Dolenec, que no ha fet una temporada brillant en la seva estrena.

En el PSG també hi haurà dos jugadors que coneixen el Palau: Rodrigo Corrales, antic porter del Barça B, i Nikola Karabatic,que va deixar una empremta inesborrable en l’equip. Balaguer, elegit el millor jugador d’Europa en la seva posició, no serà l’únic català a Colònia. L’actual campió, el Vardar, té Joan Cañellas.