“Vaig rebutjar les ofertes que tenia, em retiro. He tingut dos fills allà i he decidit retirar-me a dalt de tot”, va dir ahir a aquest diari Eduard Nonó (Girona, 1985), que a manca de dues jornades perquè acabi la lliga Asobal anuncia que posarà fi a la seva carrera esportiva un cop acabi el contracte de dues temporades que va signar amb el Bidasoa. Al País Basc, on va arribar després de superar la xifra de mil gols amb el Bordils en sis temporades comptant les competicions estatals i catalanes, Nonó hi ha tingut els seus dos fills –ara fa dos mesos, una nena– , un dels motius que han fet que prengui aquesta decisió. “Tenia bones propostes, el que passa és que, amb els nens, et canvia la vida. També tinc la feina aquí, la meva dona també es pot reincorporar a la seva feina i, al final, vam decidir tornar”, va dir el lateral, que fa balanç de la seva experiència com a jugador professional: “Estic molt content, m’he adaptat molt bé i he marcat molts de gols. I al final és com una feina, que quan tens ofertes de renovació és que les coses van bé. I, quan arriben ofertes de diversos clubs d’Europa i alguna de l’Asobal, alguna fins i tot interessant més a prop de casa... Però bé. Personalment i esportivament és una experiència de 10”.

Nonó va ser un dels jugadors més importants del Bordils d’ençà de la seva arribada al Blanc i Verd. En els tres anys a la primera estatal, quan l’equip de Pau Campos va disputar les fases d’ascens a plata de Girona, Zarautz i Sòria, i en els tres posteriors a la segona categoria estatal. “Ara per ara ho descarto, de ganes de jugar, en tinc, però no és que torni per manca d’ofertes, sinó per fer un canvi d’etapa. I si continuo jugant a Bordils, no el faré”, va dir sobre la possibilitat de tornar al club des del qual va fer el salt al professionalisme. “En principi, no ho diré al cent per cent, perquè mai se sap, però potser arriba l’agost... Totes les decisions que prenc les medito molt. Em van trucar i ja els vaig dir que en principi no, perquè la meva idea era tancar una etapa”, hi va afegir respecte de les opcions de tornar a jugar al Blanc i Verd.

“Estic millor que mai físicament, vinc d’allà de cuidar-me i d’entrenar-me bé cada dia, i ara puc fer coses per a mi i per als nens. Tindria objectius a complir, com jugar a Europa, però tampoc m’ho havia proposat mai perquè jo els objectius que m’havia marcat els he complerts. Personalment he jugat molt bé els dos anys i no m’he perdut cap partit ni m’he lesionat menys ara al final, que aquests dies me’n perdré pel mal d’esquena. Però han estat dos anys molt bons i complerts. I ho poses en una balança i em motiva més gaudir de la vida privada i familiar” va exposar Nonó, que, presa la decisió, valora la seva trajectòria: “Em retiro en el més alt nivell, físicament em trobo bé i tinc ofertes, però ho faig perquè he volgut i perquè estic content i satisfet de la meva carrera en l’handbol.”