Inici elèctric

El primer temps va tenir gairebé de tot. El Barça va fer uns primers minuts perfectes. La pressió alta feia estralls a un Jaén que no volia ni sentir a parlar d’anar a buscar el rival. Els blaugrana trepitjaven àrea, però Dídac, el porter d’Arenys del Jaén, va salvar diverses opcions dels catalans. Va persistir el Barça i Ferrão, culminant una jugada personal marca de la casa amb un revers i un xut, va fer el primer. El brasiler va culminar amb èxit una primera rotació maratoniana de cinc minuts i el seu relleu, Esquerdinha, només va necessitar 23 segons per fer el segon. Un xut mossegat del pivot esquerrà va entrar plorant a la porteria andalusa. El Barça es trobava còmode, li somreien les coses i l’ambient infernal del pavelló, ocupat per aficionats del Jaén en la seva àmplia majoria, es va apagar per uns instants. Als andalusos, però, mai se’l pot subestimar i un xut de falta que semblava innocent va acabar al fons de la xarxa blaugrana.

No va titubejar el Barça, que va seguir el seu full de ruta amb persistència. Dídac va mantenir el llistó altíssim i els blaugrana van topar més d’una vegada amb un porter que, si no hi ha sorpreses, vestirà la samarreta del seu rival en la final d’ahir i la temporada vinent. Quan se superava l’equador del primer temps, però, Dídac no va poder fer res per aturar un xut de Joselito desviat, a boca de gol, per Leo Santana (3-1). El Barça havia merescut un gol més contra un Jaén pacient, que esperava l’error blaugrana. I van arribar en el tram final de la primera part, en què el Barça es va desdibuixar. El 3-2 va ser fruit d’un desajust defensiu en la pressió i l’empat a 3, després d’una combinació en què al conjunt blaugrana li va faltar sang en tasques defensives. El Barça, tendre quan va accelerar el Jaén, va veure com Sedano aturava un un contra un i un xut de doble penal.

De tu a tu

Després de la represa, el partit va començar diferent. Hi va haver intensitat però va faltar gol. El Barça, progressivament, es va tornar a fer amb el domini del duel, però qui va tenir les ocasions més clares va ser Jaén, que va estavellar dues pilotes als pals de la porteria d’un Sedano incommensurable. El porter de Móstoles va oferir l’enèsim repertori d’aturades per mantenir el Barça viu en els minuts de debilitat. Els blaugrana generaven perill quan Ferrão, que va jugar gairebé tots els minuts de la segona part, apareixia, però ni ell ni Dyego, que també va insistir molt, van poder canviar el desenllaç final: la pròrroga.

Aicardo decideix

En el temps extra, el Barça va voler més. I s’ho va merèixer. Dyego va avisar, però només Jesús Aicardo, amb una canonada rasa espectacular des de la distància, va batre Dídac. El temps es va aturar a Cáceres i la història es va capgirar: el Barça, que feia molts anys que mastegava sorra a l’ombra, torna a guanyar un títol. La copa del Rei és un bàlsam per als catalans, un títol que serveix perquè el Barça tornin a regnar.