Al descans, el marcador del pavelló de Càceres reflectia igualtat (3-3). El Jaén havia marcat dos gols gairebé consecutius, havia igualat la final de la copa del Rei i havia fet petit un Barça que, tot i això, havia completat uns 15 primers minuts molt bons. “El Paco, com a capità, va parlar durant el descans després de les indicacions tècniques i va dir als jugadors que era la nostra final i, sobretot, que no havien de tenir por de guanyar-la”, explica Andreu Plaza, tècnic del Barça, que assegura que ha viscut “els dies més plàcids” des que és al capdavant de l’equip, després de guanyar la final. “Des de la porteria, veia que als jugadors no els cremava la bola i que no tenien la por que hem tingut altres vegades”, afegeix Sedano en una conversa a la llotja del Palau Blaugrana amb L’Esportiu de Catalunya. “Ens podrien haver vingut els fantasmes de les altres vegades, però l’equip va tenir molta convicció”, hi afegeix el capità blaugrana.

El gol d’Aicardo va desfermar crits, alegries, llàgrimes i eufòria en un vestidor que feia quatre anys que no guanyava cap títol. “És un alliberament de tot l’equip”, diu Plaza. “La descàrrega d’adrenalina de guanyar un títol no és comparable amb res més”, comenta l’entrenador gironí, tot i que assegura que el cúmul de sensacions va ser diferent de com s’havia imaginat: “Pensava que m’emocionaria més, però vaig tenir una sensació de tranquil·litat.”

Més de set anys després de la primera copa d’Espanya, a Segòvia, de la secció de futbol sala del Barça, Paco Sedano guanyava una copa del Rei que el transportava a aquella primera fita. “Quan va xiular l’àrbitre em va recordar molt aquell dia. Feia molt temps que treballàvem per aquell primer títol i el vam aconseguir. Igual que ara”, descriu el porter de Móstoles.