Avui no hi haurà competició al Giro, però sí que n’hi va haver ahir, i molta. En la jornada després de la pujada al temut i terrible Zoncolan es podia preveure que els favorits es respectarien i avançarien un dia el descans, però la realitat va ser totalment diferent. El líder, Simon Yates (Mitchelton), va aprofitar el bon estat de forma per deixar enrere els rivals i allunyar una mica més el neerlandès Tom Dumoulin (Sunweb), segon classificat i principal amenaça amb vista a la contrarellotge de demà. Chris Froome (Sky) no va donar continuïtat a la victòria de dissabte i va cedir un minut i mig.

Tot i això, l’exhibició de Yates va acabar sent més visual i moral que efectiva del que hauria pogut ser. Va obtenir un botí de 41 segons amb Dumoulin, que en algun moment se’l va veure tocat i semblava que en podia cedir més, i afrontarà la cronometrada de 35 quilòmetres amb dos minuts i onze segons. En la pugna contra el cronòmetre, el de Manchester es defensa prou bé i fins i tot ha estat capaç d’obtenir bons resultats, però el de Maastricht n’és un autèntic especialista i ho avala amb la condició de vigent campió del món.

Hi havia la sensació que abans de la jornada de descans d’avui i després del desgast de dissabte, el recorregut de mitja muntanya seria apte per a una escapada. Les ànsies dels caçadors d’etapes van propiciar un ritme inicial elevat. L’escapada no es va consolidar fins superats els 60 quilòmetres i va tenir més d’una vintena d’adherits, que no van disposar de més de dos minuts de marge. Giulio Ciccone (Bardiani), Mickael Cherel i i Nico Denz (AG2R) i Dayer Quintana (Movistar) es van avançar, però el Mitchelton, liderant el pilot, va estroncar les expectatives dels escapats.

En el penúltim ascens de la jornada, Froome va transmetre males vibracions i els rivals van burxar en la ferida. El líder va ser el principal instigador. Va accelerar i s’hi van afegir Miguel Ángel López (Astana), Dumoulin, Domenico Pozzovivo (Bahrain), Thibaut Pinot (FDJ) i Richard Carapaz (Movistar). És a dir, la flor i nata de la general amb l’excepció de Froome. Però Yates se sentia fort i no en feia prou condemnant el quàdruple vencedor del Tour, sinó que necessitava allunyar Dumoulin pensant en la contrarellotge. Així que uns metres després va tornar a accelerar sense que ningú el pogués seguir. Va completar l’ascens, va baixar com un coet i va fer un ascens perfecte fins a meta. En alguns instants va avantatjar els perseguidors de més de cinquanta segons i si la dinàmica s’hagués mantingut hauria firmat un cop d’efecte gairebé definitiu, però Dumoulin, gat vell, es va saber gestionar i va salvar els mobles perdent només 41 segons, que el deixen a 2:11. Pozzovivo es va mantenir tercer, a 2:28 mentre que Froome va cedir dues posicions i queda a gairebé cinc minuts.