MARIO RIVILLOS
JUGADOR DEL BARÇA LASSA DE FUTBOL SALA
“De sang mai me’n faltarà”
“Contra el Pozo o l’Inter, va més enllà dels punts. Et jugues el prestigi en cada bola”
“Els gols m’han anat bé i el cos tècnic m’ha donat confiança, però l’adaptació em va costar molt”
El Barça Lassa rep avui al Palau (13.15 h, Esport 3) El Pozo Múrcia en el primer partit de l’eliminatòria de semifinals de la lliga. Un d’aquells parits marcats en el calendari per l’entitat del rival, per història i per la seva transcendència. “Els partits que ens agrada jugar”, resumeix Mario Rivillos (Torrejón de Ardoz, 13 de desembre de 1989) amb un somriure trapella. Assumeix que és de sang calenta i que gaudeix quan l’ambient s’escalfa. En una temporada en què ha anat de menys a més, Rivillos té ganes de seguir guanyant protagonisme i ajudar l’equip a aixecar una lliga que tot l’equip desitja amb força.
Des de la grada, se’l veu alliberat. Gaudint del futbol sala i del Barça. Passant-s’ho bé.
Totalment. Em va costar molt en els primers mesos. Tenia dubtes perquè l’adaptació em va costar més del que em pensava. Poc a poc, he anat agafant sensacions. A base de gols, que per a mi és important perquè noto que aporto, he millorat. I el cos tècnic m’ha donat molta confiança.
Què costa d’una adaptació a un club com el Barça?
Em va costar perquè jo havia estat cinc anys dins un sistema diferent, un entrenador diferent, jugadors diferents. No havia jugat mai amb molts d’ells, era un cercle que no era el meu. Tot suma i per molt que et mimin necessites un cert temps per entendre-ho i assimilar-ho.
Fins a quin punt és important el que passa a fora?
Per a mi, ho ha estat molt. Eren 27 anys a Madrid. Ho tenia tot allà. Família, amics, dona... i tot canvia d’un dia per l’altre. Tindré una criatura i estic molt unit amb el fill de la meva dona, és com si fos meu. I això m’ha donat una empenta anímica. Ha vingut tot de cop perquè també em caso al juliol. Tenim el futur proper molt ben encaminat, per part seva i per part meva. És un moment dolç i m’ajuda molt a rendir dins la pista.
Vint gols a la lliga i agafant rols de protagonista. S’ho esperava?
No, sincerament. Pensava que aquesta temporada seria d’una adaptació lenta. A l’entorn, a l’equip, a la ciutat. I no m’ho esperava. M’he sorprès a mi mateix.
Se li havia enganxat l’ansietat per guanyar que tenien els jugadors que feia més temps que eren a l’equip?
Sí. I mira que jo venia de guanyar-ho tot. Però ho notava. M’ho transmetien. Tothom tenia ansietat i se’m va enganxar també. La sensació era de saber que tenim equip per fer-ho però no acabaven de sortir les coses. La copa del Rei ens ha donat un plus de confiança que ha canviat molt les coses.
Ara ve el millor de l’any.
Totalment. Els partits contra El Pozo Múrcia, o contra el Movistar Inter, són especials. Va més enllà dels punts, de les classificacions. A mi m’agrada dir que hi ha sempre el prestigi en joc. A cada bola.
A vostè li agraden els ambients calents i en aquestes cites acostuma a ser així.
A mi em sobra sang. A vegades, m’equivoco. Està clar. Però de sang no me’n faltarà mai. I sí… m’agrada que l’ambient estigui calent. Esportivament parlant, és clar. M’agrada perquè em fa estar dins el partit en tot moment.
Ja fa uns mesos que és a can Barça. Què en destaca?
L’escut del Barça pesa moltíssim. Es viu diferent, la gent et mira diferent. És una altra dimensió. I de portes endins, hi ha molt bon rotllo entre les seccions, tothom et cuida… tothom està pendent de tu.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dissabte,20 abril 2024