El Junior s’abona a l’èpica
Hoquei sobre herba. Els santcugatencs disputaran, contra el Polo –que va guanyar l’Atlètic (1-0)–, la primera final de lliga de la seva història després d’aixecar un 0-2 al Club de Campo (3-2)
La història sempre havia estat al revés. Els darrers minuts sempre eren d’angúnia per a un Junior que havia vist com, en més d’una ocasió, els partits contra els equips grans se li torcien en els darrers instants. Ahir, però, no va ser així i l’equip de Roger Pallarols va saber remar quan les coses es van posar més magres –el Club de Campo es va situar 0-2 amb nomes un quart de partit per endavant– i van acabar remuntant amb tints èpics per assolir la primera final de lliga de la seva història. Els santcugatencs es veuen avui les cares (15.30 h) amb el Polo, que va superar per la mínima (1-0) l’Atlètic Terrassa en duel molt intens. Els barcelonins tornen a una final de lliga, el seu hàbitat natural perquè han disputat quatre de les sis darreres finals de la competició, després d’un any d’absència. “Crec que en molts trams hem estat superiors però l’Atlètic ha tingut les seves ocasions. Ja sabíem que seria molt ajustat. En una final a quatre, però s’ha de guanyar i ho hem fet”, va dir Carlos García Cuenca, el tècnic del Polo. Els barcelonins van defensar bé la diana de Max Plenneveaux en el primer penal córner del partit, van tenir ocasions d’ampliar distàncies i sentenciar el duel, però no va ser així. Per la seva banda, l’Atlètic tampoc va saber materialitzar les seves ocasions i va concloure així una temporada grisa. “Els resultats no han estat els esperats. Semblava que havíem arreglat una lliga regular desastrosa i avui, en part, potser l’hem pagat”, va reconèixer Roc Oliva, referent terrassenc.
Amb suspens
El triomf èpic del Junior va tenir un punt de suspens al final. Sergi Enrique va filtrar una pilota dins l’àrea, Oriol Salvador va desviar-la lleugerament amb el pal i va fer el 3-2 al límit del temps. Un àrbitre va considerar que no havia tocat la pilota però, després de deliberar, l’altre col·legiat va canviar la decisió i va fer saltar d’èxtasi la parròquia santcugatenca. “L’Uri fa teatre fora dels terrenys de joc i ho fa molt bé. però, dins el camp no en fa i me’l crec quan em diu que ha tocat la pilota”, va dir Roger Pallarols, tècnic del Junior. Abans, l’efectivitat del Club de Campo havia estat una obstacle gairebé insalvable. Quique González de Castejón i Tollini, de penal córner, van materialitzar dues de les poques ocasions que van tenir els madrilenys. Però, només amb un quart per endavant –i amb un jugador menys perquè Oriol Malgosa havia estat exclòs deu minuts– el Junior es va abonar a l’èpica. Javi Garcia i Nil Escudé van empatar el duel i, en el darrer instant, el conjunt santcugatenc va trobar el premi i el bitllet per a la final de la lliga. A més, el resultat fa que el Junior obtingui una plaça a l’EHL. Premi doble.