Futbol sala

DYEGO ZUFFO

JUGADOR DEL BARÇA LASSA

“Si guanyem la lliga, serà un any espectacular”

“Ha estat un curs estrany per les lesions, però des de la final de la copa del Rei ja jugo sense dolor i estic al 100%”

“Si mires enrere i tot el que has fet, t’atures. El jugador sempre ha de mirar endavant per millorar”

Els partits decisius contra l’Inter m’agraden perquè tenen un punt més d’adrenalina i la competitivitat puja

Ha estat una temporada estranya per a l’MVP de la passada lliga. Dyego Henrique Zuffo (Palmitos, Brasil, 5 d’agost del 1989) és un jugador poc abonat a les lesions, però aquest curs un esquinç al turmell i un altre al lligament intern del genoll li han fet la guitza. Recuperat i jugant sense dolor des de la final de la copa del Rei, espera poder ajudar el Barça a guanyar la lliga. Al davant, el gran dominador del futbol sala estatal en els últims anys i un vell conegut, el Movistar Inter.

Se’l veu, de nou, en plena forma. Li ha costat tornar a agafar la forma després del mes i mig de baixa per la lesió al genoll?
No gaire. Em cuido molt. Ràpidament, m’he adaptat a la rutina i en la final de la copa del Rei ja vaig jugar sense dolor. Estic al 100% per a la final de la lliga.
Dues lesions en un curs.
Ha estat una temporada estranya perquè mai m’havia perdut una part de l’any per lesió. M’he fet mal al turmell i ja en la primera fase de la UEFA Futsal Cup també vaig arribar just, vaig fer una carrera a l’hotel i me’n vaig anar a jugar. En aquesta del genoll, havia d’estar entre quatre i sis setmanes de baixa. A la Champions hi vaig arribar amb quatre de justes. Amb dolor, no podia moure’m bé. Vaig intentar tornar abans i vaig entrenar-me dos o tres dies forçant molt. Però és el que hi ha. Ho he d’assumir. Has de normalitzar-ho. Les lesions són fatalitats fortuïtes de la nostra professió. Passa i és normal. I quan et passa has de tornar al més aviat possible. És el que he intentat fer i ara ja estic al 100% per ajudar l’equip.
Els partits contra el Movistar Inter són els que li agraden.
Totalment. Em motiven. Els partits decisius m’agraden. Hi ha un punt d’adrenalina més i la competitivitat és més alta.
L’any passat va fer quatre gols al Movistar Inter i n’ha marcat uns quants contra els madrilenys. És un rival que li va bé?
No crec en això. Els jugadors hem de saber jugar contra tots els rivals. L’any passat en vaig fer quatre en un partit i n’hi he fet bastants però no és perquè sigui l’Inter, és perquè estava inspirat i en un moment dolç.
El té guardat aquell partit?
El tinc gravat a casa, però no l’he mirat mai. Algun dia potser ho faré, però m’agrada mirar endavant. En la nostra professió no s’hauria de mirar el que un ha fet. T’has d’entrenar cada dia com si no haguessis fet mai res. Si mires enrere, pares. Si pensés que vaig fer quatre gols un dia a l’Inter, llavors em relaxaria i ja no en faria cap més.
Al Barça, darrerament, s’ha mirat massa enrere. Ho creu així?
Però és inevitable. I és més cosa de la premsa que dels futbolistes o dels clubs. És diferent. És normal per part vostra, però jo no ho faig i un jugador no ho hauria de fer mai. Has de concentrar-te a mirar en què pots millorar i no en allò que has fet bé o malament.
És dels jugadors que més segueixen al peu de la lletra allò que a la pista no hi ha amics.
Ho crec així. Mai faré una entrada criminal però sempre hi vaig fort i net. En els entrenaments també. No pots ensenyar les emocions al rival. Has de ser fred i no donar pistes. A la pista no hi ha amics, perquè amb un amic tu et relaxes. A la UEFA ens vam enfrontar a Saad i és un dels meus millors amics. Ens vèiem les cares en la mateixa banda i no m’agradava, però el vaig tractar d’enemic. S’ha d’entendre que és el que toca.
A l’Inter hi ha més d’un amic seu de la selecció brasilera?
Sobretot Gadeia, amb qui vam jugar durant molts anys junts. No parlem gaire però tenim una amistat i quan ens trobem ens posem al dia. I no m’agrada parlar amb ell de futbol sala. No li faig preguntes. Jo soc així. Cada un ha de fer el seu treball i jo no vull intervenir en el seu preguntant-li com li va per allà. Tampoc bromejar abans dels partits, no és el meu estil.
Tenen una espina clavada de la desfeta contra l’Inter a Europa?
Sí. Aquesta i la del quart partit de la final de l’any passat, en què teníem la possibilitat de guanyar la lliga al Palau i ho vam deixar perdre. Totes dues són aprenentatges molt importants per a nosaltres de cara a la final d’ara.
D’això es tracta? D’aprenentatge? D’experiència?
Crec que el que ha aconseguit l’Inter darrerament és saber què ha de fer en els moments importants. I és bàsic. Estan acostumats a guanyar, saben jugar, controlar el partit. No arriben, fan l’espectacle i marxen. Nosaltres hem millorat en això. Estem construint la nostra manera de ser, de guanyar finals, de competir. És experiència. I n’estem aprenent.
Creu que estan en el millor moment des que va arribar l’Andreu per afrontar la final?
Crec que sí. La copa ens va anar molt bé per aconseguir això que deia de l’experiència i saber fer en moments complicats. I, a més, els dos partits contra El Pozo de semifinals són molt bons. Hi ha algun error però vam competir a un nivell alt i vam ser molt sòlids. Això és vital.
Com catalogaria la temporada si guanyen la lliga?
Seria una temporada espectacular. És veritat que no hem arribat als objectius en la copa d’Espanya i la UEFA Futsal Cup però és un any espectacular.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)