El Barça va forçar el cinquè partit de final de la lliga ahir amb un triomf banyat d’èpica al Palau. Rafael Rato, sempre polèmic, va estendre la seva samarreta al parquet per celebrar de manera provocadora el 2-3 visitant, una diana que, quan faltaven nou segons, semblava definitiva. La banqueta del Movistar Inter ja celebrava la cinquena consecutiva després d’un quart assalt en què el Barça no havia merescut un desenllaç així.

Aleshores, però, els astres es van alinear. Dyego, que havia fet un partit estratosfèric, va omplir-se de responsabilitat, va agafar la pilota al perfil esquerre, va encarar el seu defensor i, quan només li quedaven set dècimes de vida a la temporada, va engaltar una canonada que va suposar l’empat a tres. “No sabia si fer-li un petó o donar-li un cop de puny”, va dir Sergio Lozano eufòric. I llavors, els penals van somriure al Barça. Van fer justícia. El mateix Dyego va anotar el tercer i definitiu llançament, mentre que Carlos Ortiz, que va ser el botxí blaugrana en el primer assalt, va estavellar el seu xut a la fusta. Sota l’atenta mirada d’un Paco Sedano que ahir es va poder acomiadar del Palau de la millor manera possible. “És el partit més emocionant de la meva vida. Ni m’ho crec. Si em donessin un full en blanc per escriure el meu final, l’escriuria així”, va dir el capità del Barça, després del partit. El porter es va acomiadar ahir de la seva afició després d’onze temporades com a blaugrana i encara tindrà l’oportunitat, dimarts a Madrid, d’alçar la seva darrera lliga com a professional. El Palau, que ahir va estar magnífic una vegada més, va corejar el seu nom diverses vegades quan el Barça ja havia fet la feina i el segon triomf ja era al sarró.

Abans, l’Inter s’havia avançat mitjançant Gadeia. El brasiler va obrir la llauna en una jugada de pissarra. El gol va treure la son de les orelles a un Barça que, sense Ferrão –encara convalescent de la trompada que el va deixar inconscient el tercer partit–,va ser millor, va generar ocasions i, fins i tot, va fallar un doble penal. Els madrilenys, però, van estavellar dues pilotes a la fusta. Dyego, aprofitant una assistència genial de Rivillos, va fer l’empat abans del descans, un premi guanyat a pols.