Per estar-ne cofoi
El Barça, tot i perdre el títol de lliga abans-d’ahir a la nit, ha demostrat tenir un equip competitiu i sòlid capaç d’afegir, en les temporades vinents, més títols a la copa del Rei que va guanyar fa unes setmanes a Càceres
Es mossegaven el coll de les samarretes els jugadors del Barça. Tornaven a caure en el cinquè partit de la final de la lliga i contra el gran dominador del futbol sala espanyol i europeu, el Movistar Inter. Cinc anys consecutius sense guanyar la competició de la regularitat i dues temporades caient en el darrer colofó. Quan ho tenien a tocar. Però la lectura que en fan el vestidor i l’aficionat fidel a l’equip és que hi ha motius per estar cofoi de l’equip que dirigeix, des de fa dues temporades, Andreu Plaza. “Hem lluitat contra moltes lesions i hem seguit competint i donant-ho tot. Hem forçat els penals i crec que el final podria haver estat més just amb nosaltres”, va explicar el tècnic gironí després del cinquè duel de la final a Torrejón. Fins a cinc jugadors de la plantilla havien caigut i el Barça, fos físicament, va acabar forçant uns penals que van acabar decidint el títol per al Movistar Inter. Tant en la final com en les semifinals, contra El Pozo de Múrcia, el conjunt blaugrana ha ofert una imatge de solidesa i de competitivitat que costava veure amb regularitat. “Ens sap molt greu perquè arribes, ho dones tot, t’hi fas més que ningú, pateixes fins al final i l’esport et prepara una altra bufetada”, va dir Sergio Lozano dimarts.
Tot i fallar un doble penal a les acaballes de la primera part de la pròrroga del cinquè partit de la final, l’astre madrileny és una de les notes positives del curs a can Barça. “Torno a gaudir del futbol sala”, confessava fa unes setmanes després d’un calvari de més de dos anys amb les lesions. “Demano perdó per haver fallat el penal definitiu i el doble penal. He tingut l’oportunitat de la lliga. Només puc dir que tornarem aviat”, va concloure Lozano, que l’any vinent serà el capità de l’equip.
Una temporada nova en què, si no hi ha novetats de darrera hora, hi haurà dues cares noves. Dídac i Boyis, porter i tanca del Jaén, vestiran de blaugrana el curs vinent. Dos homes que van veure, en primera persona, com el conjunt blaugrana aixecava la copa del Rei a Càceres fa un parell de mesos. Un títol que trencava gairebé quatre anys de sequera. La gran nota positiva d’una temporada en què l’equip també ha ofert una sensació d’unió molt gran. Tothom, tingués més o menys minuts, hi ha estat implicat fins al final. Fins i tot, després de l’episodi en què la direcció esportiva va apartar de l’equip Marc Tolrà. Un fet traumàtic que, tot i això, no ha malmès la comunió dins el vestidor.
La taca negra
La derrota en la copa d’Espanya del mes de març, en què el Barça va dir adeu a la competició només de començar, és potser la taca més gran de la temporada. En aquell duel a Madrid contra el Saragossa, el Barça no va passar de l’empat contra un equip inferior i els penals el van fer fora de la competició.
El fet d’haver aconseguit només un triomf al final dels 40 minuts en els deu assalts contra el Movistar Inter es podria relativitzar assenyalant que, en tres, s’ha empatat i això ha servit per continuar endavant en la copa i en la lliga. Dades per fer autocrítica tot i la dificultat de ser contemporani d’un dels millors equips de la història. La derrota a Saragossa, en la UEFA Futsal Cup, també és una de les espines del curs. El curs vinent, però, l’equip tindrà possibilitats de treure-se-la perquè s’ha guanyat la plaça per disputar la Champions League de la temporada vinent. Són motius per estar cofoi.
LES FRASES
Rivillos, lesionat de llarga durada
El jugador madrileny del Barça és l’home que va sortir més malparat del cinquè partit de la final. Rivillos va abandonar la pista visiblement coix després d’un xoc amb Rafael i ahir les proves van confirmar que té un trencament del lligament encreuat anterior del genoll dret. L’ala madrileny s’haurà de sotmetre a una intervenció quirúrgica i podria estar set mesos de baixa. Per la seva banda, Leo Santana té una ruptura fibril·lar al recte femoral de la cuixa esquerra i estarà entre tres i quatre setmanes de baixa. També van marxar de la pista lesionats João –que només tenia rampa–, Esquerdinha i Aicardo –que demà es faran proves juntament amb Ferrão.
Adeu a Paco Sedano
Paco Sedano ha tingut una setmana farcida d’emocions després de comunicar que es retira de l’esport professional. El porter madrileny, a qui quedaven dos anys de contracte, va decidir deixar el futbol sala i centrar-se en la seva família i la seva filla. És un dels grans noms del curs blaugrana. Dissabte passat, en l’èpic quart assalt de la final en què Dyego va empatar el partit a set dècimes del final i el Barça es va imposar als penals, el capità es va poder acomiadar de l’afició. Dimarts, a Torrejón, va oferir un recital però no es va poder retirar amb un títol. “Me’n vaig amb el respecte d’amics i rivals. He tingut una carrera somniada. Sempre seré un culer més i aviat celebrarem títols junts. Ho he donat tot per aquest club”, va concloure el capità del Barça dimarts després del partit a Torrejón.
Notícies
Dijous,18 abril 2024