Waterpolo

Waterpolo

Foguejada a Itàlia

Gual és una de les últimes incorporacions a la selecció espanyol: va debutar al mundial de Budapest 2017 i va conduir l’equip a la final amb cinc gols

Els cinc gols a les semifinals del mundial de Budapest 2017 contra el Canadà, que van contribuir directament a la classificació de la selecció espanyola per a la final, van servir de carta de presentació d’Anna Gual. Era un dels rostres més desconeguts d’aquella convocatòria, en la qual Miki Oca havia introduït canvis. De fet era una de les jugadores més joves juntament amb Leiton, Forca i Crespí. També era menys coneguda pel fet de no jugar la lliga espanyola, ho feia a la italiana a les files del SIS Roma. El 2016 havia decidit seguir els passos d’altres waterpolistes i viure una experiència a l’estranger: “Hi havia jugadores que marxaven als Estats Units o Austràlia, però no m’acabava de convèncer. La lliga italiana m’agradava perquè era competitiva i em permetia aprendre un nou estil de waterpolo, créixer com a jugadora i aprendre una altra llengua”, explica la jugadora formada al Mediterrani després de participar en la victòria d’Espanya en el debut als Jocs Mediterranis contra Grècia. L’experiència li ha valgut la pena: “He crescut molt, he fet un gran pas per seguir millorant.” Ha guanyat poder ofensiu –ha estat entre les cinc màximes golejadores de la lliga els dos anys– i ha participat dels èxits més importants de la història del SIS Roma. Ara, però, torna a casa per enfortir una mica el Sant Andreu de Javi Aznar.

Abans del debut amb les andreuenques l’espera un estiu vibrant. A Tarragona buscarà la medalla d’or contra Itàlia, un bloc que coneix bé. “És un equip que fa anys que juguen juntes, es coneixen totes molt bé i serà difícil.” Respecte al debut d’ahir considera que “hem començat bé i a la segona part hem abaixat una mica els braços, després hem tornat a remuntar per guanyar el partit decisiu. L’objectiu és millorar amb vista a l’Europeu els petits detalls que et poden deixar fora d’uns quarts de final o d’unes semifinals”. Precisament l’Europeu és la cita més especial de l’estiu: “En tinc moltíssimes ganes. Vaig anar veure el Mundial i jugar amb les grades plenes deu ser espectacular. Em faria molta il·lusió ser-hi i l’objectiu és guanyar”, reconeix. I admet que aquests dies les companyes, amb qui s’ha trobat molt còmoda des del primer dia, són més susceptibles a rememorar aquells dies: “Expliquen experiències d’abans d’entrar a la presentació o de quan fas un gol i diuen el teu nom. Anècdotes molt xules.”

Gual reconeix que la va “sorprendre saber que era la primera vegada que el waterpolo estava present en uns Jocs Mediterranis i que és una mostra més de la diferència entre l’esport masculí i el femení. “L’hem de deixar ben amunt perquè es continuï fent en les pròximes edicions.” I lamenta l’escassedat de públic: “Feia temps que no veia unes grades tan buides. Evidentment que ens agradaria que vingués molta més gent.”

Canvi d’aires
Anna Gual (1996) és un dels fitxatges estrella del Sant Andreu de Javi Aznar, que no para de créixer. A la barcelonina l’acompanyarà la capitana de la selecció espanyola i exjugadora del Sabadell, Pili Peña. “Tenir la capitana de la selecció al costat és un honor”, assegura Gual, que es defineix com una jugadora tranquil·la, amb visió de joc i ganes d’assumir responsabilitats. Deixa Itàlia per estar a prop de la selecció espanyola en la segona part del cicle olímpic i creu que el Sant Andreu és un bon lloc per progressar.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)