Triple empat a dos
Dylan Groenewegen (Lotto Jumbo) passa Sagan a 65 per hora i enllaça el segon triomf a l’esprint en dos dies, en la prèvia de l’etapa a Roubaix
Un total de 21,7 quilòmetres en quinze trams, primer jutge del 105è Tour
Dylan Groenewegen (Lotto Jumbo) va aconseguir ahir el seu tercer triomf al Tour, el segon en dos dies després d’inscriure el seu nom per primer cop en la cursa francesa el dia que s’acabava l’estiu el 2017 a París.
“Em sento les cames una mica millor cada dia. Era un final ràpid, amb molts revolts però l’equip ha treballat molt bé per deixar-me en la posició perfecta. Per als Camps Elisis encara queda molt. De moment estic molt orgullós d’aquestes dues victòries”, va dir l’holandès (1993), que és el més fort en els darrers 50 metres com ho reflecteixen les dades que la mateixa organització del Tour publica al final de cada etapa. Ahir, en un esprint a 55,6 km/h de mitjana en els darrers 500 metres, va aprofitar que Peter Sagan havia arrencat abans –és la seva aposta si vol guanyar– per superar el triple campió del món a més de 65 per hora i aconseguir el seu segon triomf, que el situa en el primer lloc de la classificació de victòries, amb dues, empatat amb Sagan i Gaviria.
Mentre Groenewegen avançava el mallot verd per la dreta, el primer vencedor d’aquesta edició del Tour i Greipel s’enfrontaven per l’esquerra. El colombià, mal col·locat –el seu llançador girava el coll enrere quan Sagan es posava al davant– i l’alemany, últim vencedor d’etapa amb final a Amiens en l’edició del 2015; feien equilibris per no tocar-se prou per anar a terra tots dos i, segon i tercer en creuar la línia d’arribada, van ser desqualificats un quart d’hora després. En la classificació, entraven tancant el primer grup en els llocs 92 (Greipel) i 93 (Gaviria).
Martin i Alaphippe
L’irlandès de l’UAE, vencedor d’etapa dijous al Mur de Bretanya, va ser el principal damnificat de la caiguda que es va produir a 19 quilòmetres del final. Dan Martin, que ja es va veure implicat en la caiguda que va fer abandonar Richie Porte l’any passat –l’australià el va atropellar– va perdre 1:13 després d’un èpic esforç. Fa un any ja va acabar el Tour amb una vèrtebra fracturada –cada cop que baixava de la bici, acabada l’etapa, no podia ni caminar– i, avui, pot viure un autèntic calvari en els quinze trams de llambordes. És clar que, mirant la general, el més perjudicat ahir va ser Julian Alaphippe, que era quart i millor classificat del Quick-Step i va baixar al 18è lloc.
Entre la caiguda i el final, l’escapada del dia se’n va anar en orris tot i que en el pilot s’ho van prendre amb calma. Fabian Grellier (Direct Energie) en va ser l’últim supervivent a sis quilòmetres del final i després de compartir bona part de la fuga amb Marco Minnaard (Wanty) i disposar de gairebé quatre minuts de marge. Laurens ten Dam (Sunweb) va ser l’instigador de l’escapada, però la seva presència va ser fugaç perquè el seu director el va fer tornar a les seves ocupacions, gregari de Tom Dumoulin.
Després de l’entrada dels Sky a la zona de seguretat que formen els tres darrers quilòmetres, Philippe Gilbert començava una maniobra de distracció fins als 600 darrers metres, sol al davant i esperant que els llançadors de Gaviria i el mateix interessat agafessin la posició. Els Groupama, per André Démar, el van caçar i, després, va ser Sagan el que va presentar candidatura al tercer triomf, que acabaria amb el segon de Groenewegen i el triple empat.
El record del 2014
La darrera etapa de la primera setmana és la primera que pot sentenciar la 105a edició del Tour. Per eliminació. El 2014, en la darrera aparició de les llambordes, Vincenzo Nibali en va ser el gran beneficiat. “Quan penso en aquell dia encara em ve el gust a la boca”, va dir l’únic vencedor de la cursa francesa capaç de trencar el domini de l’Sky, iniciat el 2012 per Wiggins i perpetuat per Froome; en referència a un fang que, avui sense pluges els darrers dies, no marcarà l’etapa. Aquell 2014, Froomey va posar el peu a terra en l’etapa que es reviu avui per una caiguda prèvia al primer tram. Els favorits a la general saben que les seves opcions passen per sobreviure, descansar demà i, dimarts, començar a jugar a casa, en el primer contacte amb la muntanya als Alps.
A dormir aviat
Sí que actuen com a locals, avui, el mallot groc i el verd. Greg van Avermaet va guanyar la París Roubaix el 2017 i avui ha de volar per sobre les llambordes amb la condició de líder de la general del Tour. “La clau és estar ben posicionat abans de la primera secció. Jo tinc carta blanca però també estaré pendent de Richie Porte” va dir ahir el campió olímpic a Rio amb relació a l’etapa d’avui, que preveu dominada pel caos: “Hi haurà gent lluitant per l’etapa; d’altres, per la general, els gregaris...” Més explícit va ser el triple campió del món. “Avui aniré a dormir abans”, va dir Sagan, que pot desfer el triple empat rememorant el triomf a Roubaix la primavera, en una jornada en què va arribar demanar una clau Allen, en marxa, per ajustar-se la direcció. “Lluitaré pel triomf, ho he estat fent tot el Tour. Miraré de mantenir-me concentrat i al davant tot el dia”, avisava.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024