Dues al preu d’una

Gaudeix, l’aficionat al ciclisme i també el de l’esport en general –fins i tot el despistat que el quart cap de setmana de juliol, en plena canícula, acaba davant el televisor encara que sigui després d’una digestió difícil, que requeria migdiada–, de l’esforç aliè mentre l’espectador jau en la comoditat de la primera hora de la tarda d’un dissabte d’estiu. I fins i tot acaba cansat, emocionat. Per això el premi dels tres quilòmetres verticals (al deu per cent) de la Côte de la Croix Neuve, de segona categoria i a 1.500 metres del final, per afegir-hi encara la incertesa del descens posterior a l’esforç màxim, va ser doble, ahir.

“Serà el segon dia que l’escapada pugui arribar”, advertia encara abans de l’inici Philippe Gilbert (Quick-Step), el dia de la festa nacional belga i l’endemà que el seu xut a 900 metres del final acabés amb Peter Sagan aixecant els braços. Al pal. Vent lateral, talls en el pilot i, al final, 32 homes en una escapada, 5 dels quals eren del Direct Energie i 10 ja sabien què era guanyar al Tour. Inclòs el mallot verd, quart ahir després d’eixamplar el marge en la seva classificació perquè ni el segon ni el tercer van sumar punts (ell, 39). La mateixa situació que Alaphilippe, amb 6 més ahir i sense que els seus dos immediats perseguidors en sumessin.

L’escapada era també escapada perquè hi havia Thomas de Gendt (Lotto), com divendres amb el final a Valença, quan eren ell i tres més. I encara més al·licients, la presència de més belgues amb possibilitats de triomf el dia de la seva festa nacional –i de la segona pàtria, per un temps, d’un bon nombre de lectors– Gilbert i De Gendt a banda: Yves Lampaert (Quick-Step), Julien Vermote (D. Data), Thomas Degand (Wanty) i Jasper Stuyven (Trek). Amb Sky aixecant el peu a 70 quilòmetres del final, quan s’arribava a les primeres cotes –quarta, segona, tercera i segona–, es va obrir la happy hour, i la diferència va passar de 7 a gairebé 20 minuts. Tot perquè el desenllaç de l’etapa no impedís veure, després, la lluita entre els favorits. Per a gaudi de la massa.

El campió estatal Gorka Izaguirre (Bahrain) va poder marxar sol a la Croix de Berthel (2a), però el van caçar Tom-Jelte Slagter (D. Data) i Stuyven. Sense entendre’s per col·laborar i amb les pulsacions encara disparades després de l’esforç, el basc i l’holandès es van centrar en una aïrada discussió el gran beneficiat de la qual va ser el belga, que es va quedar sol al davant per afrontar els darrers 30 quilòmetres amb l’esperança d’arribar en soliari al final. N’hi van sobrar dos. Perquè en el primer de la pujada a la Croix Neuve Omar Fraile, el més astut dels més de 30 escapats –Gilbert s’havia buidat per Alaphilippe i De Gendt havia obert les hostilitats, ja a les rampes anant cap a Mende–, el va superar i, dosificant el seu esforç –va pujar a 16,8 de mitjana els agònics 3 quilòmetres–, el corredor d’Astana es va mantenir al davant malgrat algun titubeig en els revolts que el duien a meta –va arribar a 66,5– i els esforços del líder de la muntanya i el més combatiu de l’etapa, segon i tercer a meta seguits del triple campió del món, Peter Sagan.

“No sabia què esperar de la pujada”, va dir Geraint Thomas, que valorava la situació: “Passem el diumenge i ja farem un pla per als Pirineus. Jo encara estic en un terreny desconegut. Però treballarem com un equip. Això, segur.”