Uns últims vuit minuts sublims de Maica Garcia van encaminar la victòria de la selecció espanyola contra Rússia (12-11) dissabte en l’últim partit de la fase de grups. Tres accions extraordinàries de la vallesana van decantar la balança d’un duel igualat i van permetre al combinat de Miki Oca accedir als quarts –que disputarà avui contra França (22 h), un equip de categoria inferior– com l’única selecció que ha guanyat els cinc partits.

El seleccionador Oca va reconèixer la tasca de Garcia, però no la va personalitzar: “Ha cristal·litzat amb els seus gols el gran treball de tot el grup. El bo que té l’equip és que té moltes jugadores que poden resoldre els partits.”

I certament ha demostrat tenir un ventall de recursos ofensius ampli. La mateixa Garcia va ser capaç de superar la defensa russa amb una acció des de la boia marca de la casa en què va rematar entre un bosc de mans i també la va burlar amb un remat des de l’esquerra, en una acció de superioritat. La boia lidera el rànquing d’efectivitat en accions de superioritat (7/8).

La mostra de la competitivitat ofensiva del bloc d’Oca queda palesa amb tres jugadores entre les deu més golejadores de la primera fase: Judith Forca i Bea Ortiz, amb quinze gols, i Maica Garcia, amb catorze. La sabadellenca Forca, resolutiva i decidida, s’ha convertit en una de les rematadores de les ràpides transicions i ha marcat vuit dels deu llançaments de contraatacs, la més efectiva del torneig. Però a la rubinenca tampoc li tremola la mà i ha marcat sis gols des dels cinc metres. La feina ofensiva s’ha completat amb la contribució d’Helena Lloret i Paula Leiton (12), Clara Espar (11), Anna Espar i Anna Gual (8). I més enllà de l’eloqüència dels números també evidencia l’eficàcia de l’atac de les de Miki Oca la diversitat de recursos que ha mostrat resumida amb el gol de Mati Ortiz, una defensora, en una entrada a la boia en una acció de superioritat en el duel contra Rússia que suposava l’11 a 10.

L’artilleria ofensiva, però, no és l’únic element en què es recolzen les possibilitats de la selecció espanyola a l’europeu: també la solidesa defensiva. Laura Ester ha presentat una targeta d’aturades del 40 per cent. I tot plegat s’apuntala en la confiança que transmeten les jugadores: “Hem treballat moltíssim abans de l’europeu i això ens dona seguretat”, explica una de les veteranes, la maresmenca Marta Bach, que aspira a reviure les sensacions d’aquell estiu del 2013, quan va guanyar el mundial a les Picornell en derrotar Austràlia en la final.

Per aconseguir-ho haurà de superar dos esculls difícils. En unes hipotètiques semifinals es creuaria amb el vencedor de l’eliminatòria entre Grècia i Rússia. A les russes les coneixen perfectament i acaben de guanyar-les, encara que tan sols per un gol de diferència i mai serà un partit plàcid. I les gregues, amb un estil de joc absolutament diferent del de les russes, més estàtic, controlat i mesurat, també és un rival costós. A l’altra banda del quadre els tres candidats per plantar-se a la final són els Països Baixos, Hongria i Itàlia.